divendres, 30 de març de 2018

Paraula de Fabra: extradició



Si anys enrere haguéssim fet un vocabulari del procés hi apareixerien paraules com autodeterminació i referèndum o conceptes com dret a decidir i fins i tot diàleg, negociació i pacte; també hi inclouríem constitucional o legalitat vigent entre molts altres termes que utilitzàvem per a debatre i polemitzar encara sense massa acritud.

Avui les paraules que més utilitzem en relació al procés són llibertat (sobretot perquè hi ha presos polítics), república (darrerament més que independència) i tota una sèrie de paraules relatives al món judicial: sedició, prevaricació, malversació... la prova de fins a quin punt s'ha embolicat tot plegat.

I aquests darrers mesos, i especialment aquests darrers dies, hi ha una paraula que copa l'interès i l'actualitat informativa, alhora que genera infinitat de debats jurídics i de política europea: extradició!

[formació culta analògica sobre la base del ll. traditio, -ōnis 'lliurament' amb el prefix ex-2]

f DR INTERN Lliurament d'un delinqüent refugiat en un estat, fet per les autoritats d'aquest al govern d'un altre que el reclama per jutjar-lo en el seu territori.

ex_tra_di_ci_ó.


Si parlem d'extradició és perquè, com es dedueix de la definició, hi ha (presumptes) delinqüents i sobretot hi ha exiliats, refugiats en un altre país...

Les demandes d'extradició no només internacionalitzen la qüestió catalana, sobretot obren el debat sobre l'estat de la salut democràtica dels països europeus i de la seva unió política.

La primavera catalana esclata al cor i al motor d'Europa, veurem per qui les extradicions, es produeixin finalment no, són adob, per qui són verí!