dilluns, 5 de març de 2018

Enroc


L'independentisme finalment ha mogut peça: el (cessat) president Puigdemont ha fet un pas; per uns un pas al costat, per d'altres un pas enrere i per uns tercers un pas endavant!

Un pas al costat significa cedir el pas però no retirar-se, que és el que esperava que fes, entre d'altres, ERC; el pas enrere és sinònim de rendició i és el que, amb més o menys bel·ligerància i indissimulada satisfacció, els partits constitucionalistes interpreten que ha fet; el pas endavant significa moure's per seguir avançant i és el que els seus, especialment Junts per Catalunya, interpreten que ha fet doncs ni es retira ni s'aparta, sinó que voldrà seguir tenint un paper important i actiu hissant la bandera de la (encara no nada) república catalana des de Bèlgica al món, mentre a Catalunya s'intenta investir un nou president i formar un govern, veurem si post-autonomista o no...

Amb independència de la direcció del seu pas el seu moviment permet fer avançar la partida fent possible (?) investir un president: el candidat, per disgust de molts ERC i la CUP inclosos per diversos motius, serà l'encara empresonat Jordi Sànchez; la jugada més que una temptativa d'escac i mat a la Catalunya autonòmica sembla un enroc, doncs si bé amb el seu pas el president Puigdemont desfà alguns interrogants amb la designació de Jordi Sànchez com a candidat se n'obren d'altres i la troca, més que descabellar-se sembla que s'embolica de nou...

De moment la CUP ja ha anunciat que davant la proposta d'investidura s'abstindrà, i l'aritmètica parlamentària planteja un sudoku de mal resoldre a risc de situar novament en el punt de mira al president del Parlament: permetrà el negat vot telemàtic?