dilluns, 15 de maig del 2017

Spain: 5 points


Eurovisió ja no és el que era, i tampoc tinc massa clar que hagi de tornar-ho a ser. Avui Eurovisió és una altra cosa i potser ja està bé que sigui així.

Dècades enrere Eurovisió era un dels festivals que permetia descobrir nous artistes i cançons d'altres països, una finestra oberta a Europa d'una Espanya que encara desprenia l'olor de resclosit de la post-guerra.

Ja fa anys que no cal esperar el festival d'Eurovisió per veure i escoltar els artistes i les cançons dels altres països doncs la música és tan global que no només ha eliminat distàncies, també ha contribuït a una major homogeneïtzació musical: en molts casos el menys important és l'origen dels artistes, doncs independentment de la seva procedència, les cançons s'acaben assemblant, i confonent...

Desactivat l'aspecte purament musical l'únic interès (per mi) que té encara avui Eurovisió és la seva vessant geopolítica, doncs més que de cançons, el festival sembla talment una competició entre països que onegen amb orgull llurs banderes.

Un any més Espanya hi ha fet un paper més aviat galdós, quedant en darrera posició amb cinc punts rebuts per part del públic, és a dir, cap vot per part de cap dels representants de les televisions nacionals dels països participants, ni tan sols dels sorprenents vencedors, els amics per sempre (?) portuguesos!

Això sí, el gall del català (o he de dir espanyol?) Manel Navarro el va fer pujar als primers llocs de les tendències a Twitter, que ja sabem que al capdavall l'important és que parlin de tu...

És clar que seria molt injust carregar-li el mort al cantant, doncs és Televisió Espanyola qui ha d'assumir-ne la responsabilitat, i no tant pel que va passar a la gala d'Eurivisió sinó pel procés previ que va dur-hi Manel Navarro.

Espanya ja no és el que era i tampoc tinc massa clar que hagi de tornar-ho a ser. Avui Espanya és una altra cosa i potser ja està bé que sigui així...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada