El crim hauria estat no publicar aquest reportatge

El fum del crim de Can Tita encara és present al barri de Pont Major, i aquests dies s'ha fet una mica més visible, arran d'un fet extraordinari i, sincerament, del tot inesperat! Us explico:

El número 3 de la revista "Som del Pont" va publicar el reportatge "El crim de Can Tita, més de vuitanta anys de fum", escrit per la periodista i veïna del barri Carmina Solano i Badia, un contingut que, inevitablement, en tractar un tema sensible, va generar certa controvèrsia i debat: calia parlar d'aquest tema, d'aquest crim? Ja en vaig parlar aquí al bloc, quan vaig anunciar la presentació de la revista: parlar d'un crim, encara que hagi passat fa més de vuitanta anys, remou emocions, pot tenir implicacions personals i familiars, i hi ha qui legítimament considera que és millor no remenar-ho. 

El debat és legítim i necessari, i més en un barri relativament petit com Pont Major, on les paraules pesen i el passat són, de vegades, més presents del que ens sembla. El debat el vam fer, també, a la mateixa presentació de la revista, amb la participació de l'autora del reportatge i del periodista, i president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Jordi Grau Ramió.

El fet és que el reportatge es va publicar i avui és un dels dos treballs periodístics finalistes dels XVII Premis Carles Rahola de Comunicació Local, en la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en premsa, d'un total de 26 treballs presentats. Que un article publicat en una revista de barri, editada per una associació veïnal, sigui finalista d'uns premis de comunicació local de referència, sens dubte per nosaltres és una gran notícia. I no ho és només per a l'autora, que ha fet una feina periodística de primer nivell, també per a la revista "Som del Pont", per al barri de Pont Major. El veredicte el sabrem demà al vespre, a la cerimònia de lliurament que es farà a l'Auditori de Girona.

Ser finalista ja és un premi en si mateix, i en aquest cas el reconeixement va molt més enllà de la periodista: és el reconeixement al paper que fan les revistes de barri, i de poble, editades en paper, com a eines indispensables de la comunicació local. "Som del Pont" no és una revista de menys qualitat o menys rigor pel fet de ser una publicació local de barri; de fet, aquest reconeixement ho reafirma. 

Les revistes locals fan una gran tasca de documentació, com fem a "Som del Pont" recollint el pols de l'actualitat, de les activitats i vida de les entitats i els equipaments del barri, i també recuperant la història a través de la memòria, de les vivències i records dels veïns i veïnes. I publicant reportatges com aquest, rigorós i de qualitat.

És per això i molt més que, sincerament, penso que el crim hauria estat no publicar aquest reportatge. Perquè una història com la que explica la Carmina mereixia ser explicada: no només pels fets en si, sinó sobretot per com s'expliquen, amb el rigor, el respecte i la documentació que caracteritzen el bon periodisme. 

A més, l'article fa justícia a la persona que va cometre el crim, i en certa manera és un acte de reparació. Tant o més important del que s'explica, dels fets, és com aquests s'expliquen, i en aquest cas la Carmina Solano i Badia ho ha fet exemplarment.

I el que passarà demà, amb aquest premi, ja serà una altra història...