dimecres, 3 de maig del 2017

"Staigers"


Les estrelles les tenen els restaurants i, en la majoria de casos, ho solen ser també els cuiners! La figura del cuiner transcendeix la cuina i ha esdevingut, els darrers anys, una figura mediàtica.

Ho va expressar molt bé Jordi Roca en una xerrada que va fer recentment a Girona: "ara als cuiners ens escolten!", va venir a dir, i té tota la raó! I no només se'ls escolta, s'analitza tot el que fan dins i fora de la cuina, el mateix que passa amb els futbolistes dins i fora del camp...

Ho està vivint (patint?) en pròpia pell el televisiu xef Jordi Cruz, que ha escalfat el Primer de Maig amb unes polèmiques declaracions sobre els "staigers", els aprenents de cuiner que realitzen estades (pràctiques) en restaurants de prestigi sense cobrar o en condicions precàries, responent a un reportatge del diari digital El Confidencial sobre les condicions dels "staigers".

Sabem que la vida (xiulant o no) tenia un preu, que de fet tot té un preu, també i sobretot l'alta cuina amb menús de tres xifres; la formació dels joves cuiners, dels futurs talents gastronòmics, també.

Tot plegat, però, sembla haver sortit de mare, especialment a Twitter, on les coses prenen una altra dimensió, sovint desconeguda. Les pràctiques no laborals, és a dir les no remunerades, són legals i jo fins i tot diria que són més que necessàries. El seu exercici està regulat per lleis, decrets i ordres i, naturalment, estan subjectes a la inspecció de treball.

Entre la legislació que les regula hi ha el Capítol III ("Prácticas profesionales no laborales en empresas y régimen de becas y ayudas a desempleados") de la "Orden TAS/718/2008, de 7 de marzo, por la que se desarrolla el Real Decreto 395/2007, de 23 de marzo, por el que se regula el subsistema de formación profesional para el empleo, en materia de formación de oferta y se establecen las bases reguladoras para la concesión de subvenciones públicas destinadas a su financiación."

Les pràctiques no laborals permeten a alumnes en formació practicar la feina per la que s'estan formant en un entorn real de feina; aquestes pràctiques ajuden als alumnes a millorar i ampliar els coneixements, les habilitats i les competències adquirides durant la seva formació. Les pràctiques es defineixen com a no laborals perquè no s'estableix cap relació laboral entre el practicant i l'empresa.

Les pràctiques no laborals tenen una limitació horària tant pel que fa al total d'hores a realitzar com pel total d'hores a fer per jornada, i s'entén, sempre, que no poden substituir en cap cas cap lloc de treball, doncs la seva finalitat és formativa.

És clar que, també en aquest terreny, feta la llei feta la trampa! En qualsevol cas tot plegat sembla que hauria de tenir fàcil solució: que a banda dels "inspectors" d'estrelles Michelin i guies gastronòmiques visitin aquests restaurants, i sobretot les seves cuines, inspectors de treball!

Dins les cuines, com en els altres entorns laborals, el mínim exigible que marca el límit entre el que és correcte i el que no és la llei, i ja sabem que la llei malauradament dóna prou marge fins i tot per precaritzar segons quines posicions, possiblement també dins les cuines dels restaurants amb estrelles.

El xef Jordi Cruz va sortir al pas del reportatge i va donar la cara, la seva opinió sobre aquesta controvertida qüestió i, assumint que és habitual que paguin justos per pecadors, ha pagat els plats trencats, n'ha sortit escaldat...

Benvinguda sigui la polèmica sobretot si ajuda a posar llum sobre una realitat que sembla s'amagava a les grans cuines, que paradoxalment han esdevingut, cada vegada més, espais oberts i ben visibles pels comensals.

Les estrelles les tenen els restaurants i en tinguin o no el mínim exigible és que tot, absolutament tot i especialment la situació del personal, sigui legal!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada