La França de Macron

Europa mirava amb expectació i certa preocupació França i França va mirar Europa, o com a mínim no va deixar de mirar-la...

Europa de moment respira mentre Marine Le Pen i el seu Front Nacional assaboreixen la dolça derrota per seguir creixent; per ells, l'extrema dreta anti-europeista, la guerra continua i la propera batalla serà la de les eleccions legislatives (les que decideixen la composició de l'Assemblea Nacional) previstes per aquest mateix 2017.

La França d'Emmanuel Macron ha difuminat la dreta i, sobretot, l'esquerra moderades tradicionals, els primers pel tret al peu de François Fillon amb l'escàndol de la contractació dels seus fills, els segons per una profunda crisi que supera el propi socialisme francès, i que l'ha castigat, en aquestes darreres presidencials, amb un residual suport de poc més del 6%. Notables socialistes (entre ells Manuel Valls) ja s'han posat, amb més o menys fortuna, "en marche!"

De fet el principal mèrit d'Emmanuel Macron no ha estat vèncer Marine Le Pen a la segona volta, sinó a "Els Republicans" i al Partit Socialista en la primera! Uns i altres, derrotats, no han tingut més remei que fer-li costat a la segona volta, ja sabeu, per allò del mal menor!

Macron encarna, avui per avui, el nou estil de fer política, amb partits de nova creació al voltant d'un líder carismàtic que, en el seu cas, neda en aigües de centre; un Albert Rivera reeixit, per entendre'ns!

Emmanuel Macron deu ser ben conscient dels riscos del vot prestat, però fins i tot amb aquest risc té la principal arma per consolidar-se com a líder, i consolidar el seu projecte polític: la presidència!

La França de Macron comença a caminar i la seva primera parada serà Alemanya, com és tradicional; la França de Macron segueix mirant Europa, i Europa respira per França, com a mínim, fins al 2022!