dimecres, 24 de maig del 2017

President "first class"


Tanta necessitat deu tenir la família Pujol Ferrusola d'explicar-se com nosaltres d'escoltar les seves explicacions, doncs des de la confessió del "pare" els catalans, amb independència de les nostres fílies o fòbies pujolianes, vivim entre la incredulitat i la consternació, i més després de les sorprenents missives dels missals de la Marta Superiora.

I la família Pujol Ferrusola es va explicar com mai, molt millor i més sincerament que al Parlament, al Matí de Catalunya Ràdio de Mònica Terribas per boca del tercer dels fills, Josep Pujol Ferrusola.

L'entrevista no té pèrdua i no són pocs els titulars que Josep Pujol Ferrusola va regalar als mitjans, des del llit de tota la vida de metre trenta que abriga els somnis (ara més aviat els malsons) dels pares al desinterès del pare pels diners; curiosament els qui en tenen no es solen preocupar massa, pels diners... Per preocupar-se'n ja tenia primer la Marta, després el "júnior"!

De tot el que va dir el que em va sorprendre més va ser quan va reconèixer que per ell el pecat del seu pare és "pecata minuta" al costat del president "first class" que els catalans vam tenir durant vint-i-tres anys, doncs d'haver reconegut al seu dia la deixa hauria hagut de dimitir com a president...

Sé que qualsevol elucubració sobre el que hagués pogut succeir en cas que Jordi Pujol hagués confessat aleshores és simplement política ficció, però no puc evitar pensar dues coses davant l'afirmació de Josep Pujol Ferrusola:

Per un costat que precisament el seu imposat silenci, i la doble moral ara tristament revelada, devalua la qualificació de "first class", doncs al com la dona del Cèsar el president Pujol sembla que només es va esforçar i limitar a semblar íntegre...

I per un altre no puc evitar pensar en qui, aleshores, pugnava amb Jordi Pujol per la presidència de la Generalitat: Joan Raventós. D'haver confessat i dimitit aleshores Pujol no necessàriament Raventós hagués estat president, però al contrari que la de Pujol la seva és d'aquelles figures que suporta bé el pas del temps i, sobretot, el pes de la història.

Curiosament mentre la figura de Jordi Pujol tristament es devalua, a base d'eixamplar-se les seves ombres, i les de la seva família, la de l'alcalde i president Maragall, per exemple, cotitza a l'alça.

De fet com més llum aboquem sobre les ombres del president Pujol més es devalua la seva classe; al capdavall Pujol va enredar a tothom (qui sap si fins i tot a ell mateix), també els qui mai hem estat sants de la seva devoció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada