dimarts, 3 de desembre del 2013

5 reptes del #TercerSector després del #4Congrés

Representants de les entitats del Tercer Sector celebrant els 10 anys de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya al IV Congrés del Tercer Sector. Foto: Roger Casero
Després d'assistir al IV Congrés el Tercer Sector i veure un xic què s'hi va coure, m'atreveixo a destil·lar els que són, per mi, els 5 reptes del tercer sector social:

1.- Incidència política

El tercer sector hem de tenir una major influència política; sense desmerèixer el camí recorregut fins ara, és molt el que encara ens resta fer en aquest sentit.

Diferents ponents del IV Congrés van referir-s'hi, des de Josep Ramoneda a la ponència inaugural, Saül Gordillo i Oriol Amat a la cloenda.

És el sector econòmic i financer qui dicta i marca el pas de la política actual; els ponents van insistir en la necessitat que el tercer sector pugui contribuir al canvi de prioritats, a influir més en l'agenda política.

La incidència política ha de servir també per a contrarestar , com va dir Josep Ramoneda, el risc de la creixent deriva populista i autoritària de la política que generen crisis com la que estem patint, polítiques que afavoreixen sempre als qui més tenen....

Necessitem la política, necessitem conquerir la política!

2.- Creixement econòmic, en una economia diferent

Hem de canviar el model econòmic que ens ha dut a la situació de crisi que avui estem patint; és cert que vam viure uns anys aparentment molt bé, però vam viure, sense saber-ho aleshores, en una bombolla que finalment va esclatar!

Cal un canvi de model econòmic i en aquest canvi el tercer sector hi té un paper molt important! D'entrada prenent consciència de la pròpia força que actualment té l'economia social (Oriol Amat va situar en tercer sector com el 4rt sector econòmic de Catalunya).

El tercer sector no és només un sector assistencial, de beneficència, és també un motor de l'economia, un sector productiu més. Deia Josep Ramoneda que calia recuperar l'economia industrial i productiva (versus l'especulativa que ha regnat aquests anys) i en aquesta recuperació l'economia social que genera el tercer sector ha de tenir-hi un paper clau!

En una economia que inclou en el seu balanç molt més que només els beneficis econòmics, l'economia del tercer sector social hi té molt a dir, doncs és un model que posa a l'economia al servei de les persones, i no al revés, les persones al servei de l'economia.

El tercer sector social no només genera ocupació, també una pila de productes i serveis a través de Centres Especials de Treball i Empreses d'Inserció.

Si el model i creixement econòmic actual han generat tantes desigualtats, per combatre-les caldrà transformar el model!

3.- TIC i xarxes socials

Des del tercer sector ens mirem les TIC i les xarxes socials amb certa ambivalència, com qui vol i dol!

Josep Ramoneda afirmava que tot canvi tecnològic (i ara n'estem vivint un de gran magnitud) provoca un gran sotrac; també alertava del risc de les noves tecnologies de despersonalitzar les relacions (al capdavall, sempre acabem necessitant tocar pell!).

La meva percepció, a peu d'entitat, és que en general el tercer sector no està especialment digitalitzat, com sí ho estan d'altres sectors i moviments de la nostra societat. És cert que treballem amb i per a les persones, pel què en el nostre dia a dia, en l'atenció a les persones, moltes vegades les xarxes socials i les noves tecnologies no hi tenen cabuda.

Però tan cert és això com que, gràcies a les noves tecnologies, moviments socials com el dels indignats han passat avançat a les entitats socials en notorietat social i influència política, com va afirmar Saül Gordillo.

Per Saül Gordillo les entitats hem de comunicar diferent, hem de fer servir la nostra comunicació per a tenir més incidència política, per, com va dir Òscar Velasco, captar, fidelitzar, mobilitzar i sensibilitzar per implicar a les persones. Insistirem en aquesta qüestió al punt 4, quan parlem de l'empatia.

Lluny, però, de llençar-nos  cegues al món 2.0, les entitats socials hem d'entrar-hi amb el coneixement dels riscos i perills que hi trobarem; Francesc Grau en va citar alguns, a mode d'avís per a navegants, com el fet que en el món 2.0 tot és a un clic de ser públic (el problema de la privacitat) o que res és gratuït a internet.

Però les xarxes socials, les TIC i les noves tecnologies no només han d'estar al servei de la comunicació externa, de la capacitat de sensibilització i mobilització, sinó que també han de ses, com va afirmar Òscar Velasco, una eina de gestió interna de les entitats.

És aquest un altre repte del tercer sector en la millora de la gestió i funcionament intern de les entitats, cercant l'eficiència en la gestió i els processos interns.

En aquesta línia us interessarà llegir aquest article de xarxanet.org.

4.- Empatia

Josep Ramoneda va mencionar vàries vegades l'empatia com un motor de canvi per combatre les desigualtats en la seva conferència inaugural del IV Congrés. Sense empatia no hi ha moral, va sentenciar!

L'empatia és un concepte que ens és molt proper a les entitats socials (la sentim, i exercim, i molt, amb les persones que atenem) i a més, com va recordar-nos Ramoneda, les entitats socials veiem les desigualtats amb molta proximitat. És funció nostra seguir mostrant, denunciant les desigualtats, però sobretot fent que la societat, que el poder, senti empatia amb qui les pateix.

Cal d'entrada, doncs, el reconeixement de les desigualtats per a promoure, després, un canvi de prioritats, en la línia del segon punt, per a combatre-les, fomentant la igualtat d'oportunitats per a tothom.

Si les entitats socials som la veu dels qui no en tenen, hem de fer-la sentir. Hem de seguir contribuint a evitar la invisibilitat dels exclosos, a posar-hi cares, noms i cognoms. I fer-ho no només mostrant els símptomes més evidents (desnonaments, bancs d'aliments, atur...) sinó sobretot mostrant-ne les causes (desigualtat i retallada de drets).

L'empatia, a més, és un gran antídot contra l'individualisme, creixent i de moda en els nostres dies.

5.- Avançar en igualtat i drets socials

Aquest és el veritable repte del tercer sector, repte que no pot ser exclusiu, però, només del nostre sector!

Tots els altres reptes (la incidència política, el creixement econòmic, les noves tecnologies i l'empatia) han d'estar al servei de la igualtat i els drets socials, al servei d'aquest horitzó que volem i dibuixem les entitats socials i que vam condensar en el manifest del IV Congrés del Tercer Sector,

La pròpia Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya resumia el manifest en tres punts: recuperar la inversió en polítiques socials (1), garantir els drets socials bàsics (2) i enfortir el teixit d'entitats socials del país (3).

Vivim en època de canvis, immersos en una profunda crisi de la que, com deia Oriol Amat, en sortirem lentament; deia Oriol Amat, a la seva ponència de clausura del IV Congrés, que el tercer sector és clau per la transformació que necessita Catalunya.

El tercer sector seguirem treballant, com ho portem fent de fa dècades, per la inclusió i la cohesió social, donant oportunitats a qui no en té, combatent l'exclusió social i essent la veu dels qui no en tenen.

Però sobretot seguirem treballant per a transformar aquest present, avançant, fent avançar la societat, el nostre país, en igualtat i drets socials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada