dimarts, 22 de març del 2011

Cròniques d'un Nadal a Burkina Faso: el dia de Nadal, despulles mortals a Bingo (II de II)

Baobab de Burkina Faso

(segueix d'ahir)

Uns homes es van endur el cos dins una de les cases. La dona que hi havia en un dels cotxes, que no era la dona, l'esposa, del difunt, va desaparèixer; jo encara tinc el dubte de si va seguir el cadàver o va anar en una altra cabana... quella dona es va fer fonedisa i no vaig tornar a veure més... Tots els homes que havien sortit de les cases ens van saludar encaixant-nos la mà. Tots i cada un d'ells també em van saludar a mi, de la mateixa manera que ho van fer amb els altres. Jo també els vaig saludar::: "Bon jour!" Ningú em va preguntar res, ningú em va mirar diferent, era un més en aquella vetlla matutina...

Em sentia un estrany... de fet em sentia com el què realment era: un turista europeu que visita la seva "família africana". Però als ulls d'aquells homes jo era un home més, només era un home més... Ningú em va preguntar, ni es preguntava, què hi feia allà... si hi era és perquè, per algun o altre motiu, havia de ser-hi... Tampoc ningú conversava o volia conversar amb mi, però per indiferència, simplement perquè, possiblement en aquelles circumstàncies, tampoc calia.

Abans de sortir de la capital, Ouagadougou, havíem comprat bosses d'aigua potable. Les van reparteir entre els homes que, asseguts sota una ombra amb banquetes i cadires, começàvem una llarga espera. També ens van aigua amb un recipient que ens vam anar passant...

Vaig perdre la noció del temps, no sabia ni l'hora que era, ni quanta estona feia que érem allà, però intuia que l'espera anava per llarg... Hi havia converses entre alguns dels homes, i també alguns moviments... En Bouba, a qui tenia just al meu costat, es va aixecar i va anar a prlar amb alguns dels homes que hi havia per allà. Li vaig preguntar per la situació: calia esperar que la gent anés arribant; era dissabte, dia de Nadal, i la gent arribava amb comptagotes, bé a peu, bé amb bici o motocicleta... La cerimònia potser no es faria fins ben entrada la tarda...

En Bouba va dir que marxàvem; jo li vaig dir que per mi no calia, que si ell havia de quedar-se, jo tenia prou paciència com per romandre allà tantes hores com fés falta... Però em va dir que no calia.. A mes era Nadal i ell també havia d'atendre les seves obligacions familiars i socials: com en d'altres dates assenyalades, per Nadal sovintegen les visites d'amics, col·legues i familiars a les cases d'uns i altres; alguns els visites, d'altres et visiten...

Ens vam acomiadar de tothom encaixant-nos les mans: "merci, au revoire!"
Vaig pujar de nou a la furgoneta; en Bouba va tornar a asseure's davant el volant i al darrere de la furgoneta, ja amb les seients incorporats, van pujar-hi dos homes més; havien arribat amb la nostra comitiva, però en un altre vehicle. Com nosaltres ells tampoc es podien quedar més estona. Vam començar desfer el camí d'anada, però els camins es confonien i ens van acabar confonent... Passant sobre la llera d'un riu sec ens vam adonar que per aquell indret a l'anada no hi havíem passat... Vam decidir seguir, al cap i a la fi la direcció era correcta. Moments més trad vam aturar dos homes que circulàven en motocileta i ens van dir que anàvem en direció la N1, tot i que una mica més avall d'on havíem vingut... Malgrat ens vam desviar un xic, el camí de tornada se'm va fer més curt.

A l'anada, al peatge de la N1, no vam pagar; a la tornada tampoc, tot i que ens van fer aturar; em va semblar entendre que aquell "servei" estava excempt de pagar el peatge...

Després de deixar al seu destí els altres dos homes, amb qui durant el viatge vam compartir més aigua que conversa, vam arribar a casa. A aquelles hores ja feia estona que la resta de les nostres famílies (dones i fills), ja havien dinat. En Bouba ja tenia visites a casa, pel què va passar del seient de la furgoneta al seient de la sala d'estar, on l'esperava, visita a banda, la seva ració del dinar de Nadal. Jo em vaig dutxari després, net i polit, també vaig dinar-berenar, en companyia d'en Bouba i la seva visita...

M'havia disposat a passar el meu primer, i de moment únic Nadal, dia de Nadal, a Burkina Faso. Passar el dia de Nadal a l'Àfrica amb la família havia de ser tota una experiència! De fet d'experiència en vaig viure una d'extraordinària, però encara no sé què és passar el dia de Nadal a l'Àfrica amb la família!


Serà qüestió de tornar-hi!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada