Després dels arbres
Quan ja no pugui perdre’m
més en la neu i vegi
llums i cel de sortida
damunt l’esglai dels boscos,
sentiré la fatiga
del caminant pel somni
de la font i la casa,
benigne olor de terra
i pa llescat a taula.
Aleshores, ben lliure
d’espera i de temença,
m’adormiré per sempre,
escoltant cops d’aixades
molt lentes als camps amples,
remor de vespre als pàmpols.
Salvador Espriu. Mrs. Death (1952)
Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada