Viatge d'hivern
La pluja clama sempre
damunt la fortalesa de Déu,
però jo no responc sinó amb silenci,
perquè el temps ha passat.
Somric al gram missatge
d'aquelles hores. Només
sé ara que la sang
m'ha destruït el món.
Per una erta plana
de mar, de nit, camino
un hivern solitari.
No sé l'indret de l'illa
de l'esperança: només,
que sang que no he vessat
m'ha destruït el món
Salvador Espriu. Les hores (1952)
Semblem conèixer més l'indret de l'illa de l'esperança i, tot i que no amb sang, sinó amb agres paraules i lleis, volen també destruir-nos el món! És el nostre particular viatge d'hivern...
Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada