dimarts, 20 de novembre de 2012

Consternació

Tota llengua, també la catalana, té paraules per tot, per expressar en una sèrie de lletres degudament ordenades un estat d'ànim.

Consternació és una paraula gens eufònica, cacofònica, és una paraula dura, rude, cantelluda que a més és portadora només de dolor i males notícies. El tràgic i darrere exemple la mort de Jordi Comas, president de la FOEG.

Tota mort causa aflicció, però hi ha morts que, per les seves causes, per la seva naturalesa, generen consternació.

Dissabte al matí moria a Sarrià de Ter un veí de manera sobtada; no se li coneixia malaltia. El comentari de molts era recordar els dies, les hores, en què l'havien vist o hi havien parlat recentment: "ahir encara el vaig veure a Girona", o "ahir encara hi vaig parlar"! I tot d'una la mort s'endú una vida en un instant, sense avisar, pràcticament sense més temps per deixar anar el darrer alè. La vida es frena, es talla, en sec!

Qui no té a la seva família una mort d'aquestes? Jo la del meu tio Josep!Consternació.

Les tràgiques, dramàtiques circumstàncies de la mort de Jordi Comas hi afegeixen molta indignació i un gran sentiment d'injustícia!

Jo sobre en Jordi Comas poques coses en podria dir. D'entre els molts amics que va tenir el meu pare, Just Casero, en va ser un; van coincidir, amb molta gent més, en el projecte de crear el "Punt Diari", una dada que potser a molts els passarà per alt però que la meva mare ahir em va fer observar.

Jaume Guillamet en va deixar constància al llibre Memòria de Just (Edicions 62, 1999):

"Segons Jordi Mercader Just Casero, Jordi Comas, Joquim Domingo, Jaume Guillamet, Lluís Pla, Pius Pujades, Enric Serra i Jordi Vallmajó integraven el grup quèees pot considerar fundacional..."

Consternació. No hi ha millor mot per expressar, aquestes hores, el sentiment, l'estat d'ànim de tristesa i dol que la mort d'en Jordi Comas ha sembrat al cor dels qui l'havien estimat i tractat personalment o professionalment.

I al costat de la lògica tristesa, la fam, el clam de justícia per a trobar i jutjar els qui van decidir el què mai hauria d'estar a les mans de cap persona: la vida d'una altra!

El meu condol a la família d'en Jordi