Nit fresca?

Finalment, després de no sé quantes nits càlides, tropicals i tòrrides, la nit d'aquest divendres a dissabte va ser un xic més fresca. Possiblement no la podríem adjectivar, terminològicament, com a nit fresca, però la sensació va ser de més frescor o, si voleu, de menys calor.

Després de no sé quantes nits xopant els llençols de suor, de dormir amb el ventilador a tota màquina, vaig poder dormir millor, sense suar tant, sense despertar-me cada dos per tres, dormint de forma més seguida. Una nit de somni, gairebé literalment.

No recordo un estiu tan tòrrid. Fins i tot anar amb moto et fa suar, engolint aire calent a qualsevol hora del dia, i de la nit, com un faquir apagant el foc amb la boca. No recordo un estiu amb tanta calor tants dies seguits, un rere l'altre i sense treva, amb i sense onada de calor oficial. No recordo una festa major del barri amb tantes activitats reprogramades per evitar les hores de més calor, una programació que d'entrada ja evitava les hores centrals del dia, i que tot i així, en molts actes, la calor hi era present com un convidat no desitjat.

Reconec que tanta calor, a mi que de sempre m'ha agradat molt l'estiu, m'embafa i m'esgota. I suposo que tot plegat té a veure amb el canvi climàtic, per haver-nos passat de frenada de fa anys ençà i per seguir passant-nos-en avui. Com deia en un article recent, la granota verda comuna ja no sap quan ha d'hibernar; jo, de moment, sé perfectament quan m'agradaria poder dormir amb el llençol posat. La nit de divendres a dissabte, per fi, gairebé ho vaig aconseguir.