Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acolliment familiar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acolliment familiar. Mostrar tots els missatges
dimecres, 27 de novembre del 2019
Emocions en l'acolliment familiar
(Aproximació de la meva intervenció presentant el llibre " "Emocions i sentiments en l'acolliment familiar" en l'acte de commemoració dels Drets dels Infants que es va fer aquest dissabte 23 de novembre a Girona.
Sense els Drets dels Infants hi hauria acolliments familiars?
L'article 16 de la diu que l'infant té dret a la família; l'article 9 diu que "l'Estat té l'obligació de vetllar perquè l'infant no sigui separat dels seus pares contra la voluntat d'aquests, excepte si es tracta d'una mesura de l'autoritat competent que, tenint en compte l'interès superior de l'infant, determini el contrari. L'infant té dret a mantenir el contacte amb el pare o la mare quan estigui separat de l'un, de l'altre o de tots dos".
D'altra banda l'article 19 diu que "l'Estat té l'obligació de protegir l'infant contra tota mena de maltractaments, abusos i explotacions; de tipus físic, mental o sexual" i l'article 20
que "l'infant privat temporalment o permanentment del seu entorn familiar, així com aquell que se l'ha de separar en funció del seu interès primordial, té dret a la protecció i a l'ajuda especials de l'Estat".
Aquí és on entra l'acolliment familiar!
I en el món animal, existeix l'acolliment familiar?
Permeteu-me que us expliqui dues històries de pingüins; bé, en realitat són dues històries de dues parelles de pingüins homosexuals, gais! Sí, resulta que la l'homosexualitat entre pingüins és habitual!
La primera, a la primavera de 2009, és la història d'una parella de pingüins gais del Zoo de Bremerhaven (Alemanys) que van adoptar un pollet quan encara estava dins l'ou, després de ser abandonat pels seus pares biològics, el van covar i criar. En aquest cas la història és més aviat la d'una adopció...
La segona, de fa poc més d'un any, és la història d'una cria del Zoo de Odense (Dinamarca) "abandonada" pels seus pares; sembla que quan la mare va anar a banyar-se el pare, se'n va desentendre (deuria ser al bar, o mirant futbol, o al bar mirant futbol!); davant aquell inesperat abandonament de les responsabilitats de criança, una parella de pingüins gais van optar per tenir cura del pollet abandonat, fins que la mare, quan va tornar del bany i després d'uns moments dubitatius, el va reclamar! La cuidadora del zoo va haver d'intervenir! Aquí sí, sembla, ni que fos per unes hores es va produir un acolliment!
Al final els pares biològics van recuperar el seu pollet, i la parella acollidora de pingüins va esdevenir, per obra i gràcia de la cuidadora, veient les seves dots de criança, família adoptiva d'un ou que una mare no incubava!
Ja veiem que l'acolliment familiar, a diferència de l'adopció, tant en persones com en pingüins, és molt més polièdric i complex.
De fet és un triangle relacional (infant - família biològica - família d'acollida), i en general les relacions triangulars generen més possibilitats de tensions; les escriptores i escriptors que avui ens acompanyen i que han col·laborat en la lectura dels Drets dels Infants ho saben prou bé!
Una de les virtuts que té el llibre "Emocions i sentiments en l'acolliment familiar" és que afronta l'acolliment familiar des de la vessant més animal possible, les emocions!
Aquest llibre no és una guia didàctica, tampoc una guia tècnica sobre l'acolliment familiar, és una guia emocional!
Aquesta mirada emocional és un enfocament totalment necessari, i que no sempre es té prou en compte; i no només les emocions dels infants, també les que senten o poden sentir les seves famílies, biològiques i acollidores en tot procés d'acolliment familiar, i sense oblidar les emocions dels i les professionals, que inevitablement també entren en joc!
La il·lusió, la motivació, la por, l'estima, la vergonya, la seguretat, la frustració, l'eufòria, la culpa i la felicitat es desgranen en aquest llibre al voltant de tot el que representa l'acolliment familiar, un fet administratiu farcit d'informes, entrevistes, avaluacions, diagnòstics, resolucions, etc, un fet administratiu altament emocional!
Etiquetes:
2019,
acolliment familiar,
acolliments,
dia infància,
drets infància,
fundació infància i família,
llibreria 22,
llibres,
plataforma educativa
dijous, 10 de maig del 2012
La Fundació Infància i Família, a #Girona #TempsdeFlors
Un any més la Fundació Infància i Família participarà a l'exposició de flors, monuments patis i jardins Girona, Temps de Flors.
La Fundació Infància i Família serà aquest any en un dels nous espais que l'exposició floral obre a la ciutat, els barris de Sant Narcís i Santa Eugènia; concretament la instal·lació d'Infància i Família la podreu trobar a la rotonda de Santa Eugènia, a la confluència amb el carrer Güell.
Alguns materials de la instal·lació per l'exposició de flors els van preparar infants acollits i famílies acollidores en un taller organitzat, setmanes enrere, per la pròpia entitat. Infància i Família farà difusió i sensibilització de l'acolliment familiar.
La Fundació Infància i Família, una de les entitats del grup Plataforma Educativa, té per missió treballar perquè tots els infants puguin viure i créixer en una família, ja sigui la seva o una d'aliena.
Girona, Temps de Flors és un dels grans esdeveniment primaverals, sinó el què més de Girona! No deixeu de visitar la ciutat, de gaudir de les flors, els patis, els racons, els jardins... però també de la música, de les fires i el comerç, de la gastronomia...
Com si d'una flor es tractés, Girona s'obre, esplendorosa, pel Temps de Flors!
dilluns, 7 de febrer del 2011
És l'acolliment familar professionalitzat una bona opció laboral?
Acolliment Familiar Professionalitzat
Abans de respondre la pregunta, deixeu-me situar breument el tema i la qüestió.
Imaginem-nos un infant; per imaginar-nos-el millor li posarem nom: Maria.
La Maria és una nena desemparada i, pel motiu que sigui, la seva tutela i guarda ha estat retirada dels seus pares i l'ha assumit l'administració, en aquest cas, a casa nostra, la Generalitat de Catalunya.
Davant aquesta situació de desemparament a la Maria se li poden aplicar aquestes mesures de protecció
(Article 120 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència)
Tenint present que aquestes mesures de protecció són temporals, bé fins que la família d'origen de la Maria torni a estar en una situació convivencial, de substistència i suficiència econòmica i relacional que permetin fer-la tornar al nucli familiar, o bé fins que tingui 18 anys, la temporalitat pot arribar a fer-se, a ulls de la Maria, eterna... Dos anys en la vida d'una persona adulta no són el mateix que dos anys de la vida d'un infant...
Malgrat saparar-la, com a mesura de protecció, de la seva família (pare i/o mare o tutors legals) la mesura que s'apliqui sempre tendirà a mantenir-la, en la mesura d'allò possible, en un entorn familiar o bé en un ambient familiaritzant. De les 5 mesures de protecció la cinquena, l'acolliment simple en institució, és la que s'allunya més d'un entorn familiar, malgrat ser una de les mesures més utilitzades, sobretot per les dificultats objectives i culturals que hi ha amb les 4 primeres... Però això ara seria un altre tema...
La Maria, però, pot tenir una altra possibilitat, una mena d'híbrid, si se'm permet la incorrecció que ara cometré, entre l'acolliment familiar simple en família aliena i acolliment simple en una institució: l'acolliment familar professionalitzat. És a dir, un professional de l'educació que acull, professionalment, infants desemparats a casa seva.
Des de la perspectiva de la Maria segurament aquesta serà una millor opció que la de l'acolliment simple en una institució... però tornant a la pregunta que ens planteja el títol... És l'acolliment familar professionalitzat una bona opció laboral?
Valorem breument els requisits:
I valorem d'altra banda el què s'ofereix:
Què passa quan estàs de baixa? (les mares i pares no tenen la condició de baixa de les obligacions parentals i maternals)
I amb les vacances? Qui els acull mentre el professional gaudeix de les seves vacances?
I la resta de la família (fills, si n'hi ha, germans, pares, avis, etc...) són també "familiars acollidors professionals"?
En qualsevol cas, més enllà que aquestes preguntes siguin només fruit de la meva ignorància, aquesta és una opció laboral que, a mode d'emprenedoria, els professionals de l'educació bé poden plantejar-se... No trobeu?
No en podem dir teletreball, tot i que és tenir la feina a casa!
Serà positiu conèixer les primeres experiències...
Abans de respondre la pregunta, deixeu-me situar breument el tema i la qüestió.
Imaginem-nos un infant; per imaginar-nos-el millor li posarem nom: Maria.
La Maria és una nena desemparada i, pel motiu que sigui, la seva tutela i guarda ha estat retirada dels seus pares i l'ha assumit l'administració, en aquest cas, a casa nostra, la Generalitat de Catalunya.
Davant aquesta situació de desemparament a la Maria se li poden aplicar aquestes mesures de protecció
(Article 120 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència)
- L'acolliment familiar simple per una persona o una família que pugui suplir, temporalment, el nucli familiar natural de l'infant o l'adolescent.
- L'acolliment familiar permanent.
- L'acolliment familiar en unitat convivencial d'acció educativa.
- L'acolliment en un centre públic o concertat.
- L'acolliment preadoptiu.
- Les mesures de transició a la vida adulta i a l'autonomia personal.
- Qualsevol altra mesura de tipus assistencial, educatiu o terapèutic aconsellable, d'acord amb les circumstàncies de l'infant o l'adolescent.
Tenint present que aquestes mesures de protecció són temporals, bé fins que la família d'origen de la Maria torni a estar en una situació convivencial, de substistència i suficiència econòmica i relacional que permetin fer-la tornar al nucli familiar, o bé fins que tingui 18 anys, la temporalitat pot arribar a fer-se, a ulls de la Maria, eterna... Dos anys en la vida d'una persona adulta no són el mateix que dos anys de la vida d'un infant...
Malgrat saparar-la, com a mesura de protecció, de la seva família (pare i/o mare o tutors legals) la mesura que s'apliqui sempre tendirà a mantenir-la, en la mesura d'allò possible, en un entorn familiar o bé en un ambient familiaritzant. De les 5 mesures de protecció la cinquena, l'acolliment simple en institució, és la que s'allunya més d'un entorn familiar, malgrat ser una de les mesures més utilitzades, sobretot per les dificultats objectives i culturals que hi ha amb les 4 primeres... Però això ara seria un altre tema...
La Maria, però, pot tenir una altra possibilitat, una mena d'híbrid, si se'm permet la incorrecció que ara cometré, entre l'acolliment familiar simple en família aliena i acolliment simple en una institució: l'acolliment familar professionalitzat. És a dir, un professional de l'educació que acull, professionalment, infants desemparats a casa seva.
Des de la perspectiva de la Maria segurament aquesta serà una millor opció que la de l'acolliment simple en una institució... però tornant a la pregunta que ens planteja el títol... És l'acolliment familar professionalitzat una bona opció laboral?
Valorem breument els requisits:
- Disposar d’una titulació i formació específiques relacionades amb l’àmbit de la infància i l’adolescència (psicologia, pedagogia, treball social, educació social, medicina, infermeria i educació infantil).
- Acreditar experiència en l’àmbit de la infància i l’adolescència, i conèixer el treball comunitari i en xarxa.
- Disposar d’un habitatge amb espai suficient on es desenvoluparà l’acolliment, preparat per a la incorporació immediata dels infants o adolescents.
- Haver estat format/ada específicament per la Institució Col.laboradora d’Integració Familiar (ICIF) i valorat/ada positivament.
- Dedicar-se de forma exclusiva a la cura dels infants acollits per donar resposta a les seves necessitats educatives especials.
I valorem d'altra banda el què s'ofereix:
- Retribució econòmica pel servei professional que es presta.
- Prestació econòmica per a l’acolliment d’un menor d’edat tutelat per la Generalitat de Catalunya.
- Formació continuada i específica.
- Suport tècnic.
Què passa quan estàs de baixa? (les mares i pares no tenen la condició de baixa de les obligacions parentals i maternals)
I amb les vacances? Qui els acull mentre el professional gaudeix de les seves vacances?
I la resta de la família (fills, si n'hi ha, germans, pares, avis, etc...) són també "familiars acollidors professionals"?
En qualsevol cas, més enllà que aquestes preguntes siguin només fruit de la meva ignorància, aquesta és una opció laboral que, a mode d'emprenedoria, els professionals de l'educació bé poden plantejar-se... No trobeu?
No en podem dir teletreball, tot i que és tenir la feina a casa!
Serà positiu conèixer les primeres experiències...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

