Els lladres ja no entren a casa nostra per la finestra, sinó que entren a les nostres vides (que és molt més que entrin a casa nostra) a través de la pantalla. I el que volen no és només robar-nos un objecte concret, com una joia, el cotxe o diners en efectiu, ara l’objectiu és molt més subtil, valuós i intangible: les nostres dades. Ja sabem que, d’un quant temps ençà, la nostra informació personal, les nostres contrasenyes, els nostres comptes bancaris o els nostres hàbits de consum han esdevingut moneda de canvi. Totes les nostres dades tenen un valor enorme al mercat negre digital, i la nova ciberdelinqüència fa servir tota mena d’estratègies per aconseguir-les, la major part de les vegades, sense que ni nosaltres mateixos en siguem conscients.
Aquest tipus d’enganys han crescut molt els últims anys, i cada vegada són més difícils de detectar. Ho veiem cada vegada més sovint als mitjans de comunicació, i el ganxo pot ser una trucada aparentment normal, un missatge de text que simula ser d’una empresa o persona coneguda o una aplicació falsa que instal·lem sense adonar-nos.
Un dels senyals que hem d’activar quan sospitem que alguna comunicació pot ser falsa i delictiva, és la pressa amb què ens demanen que prenguem alguna decisió, quan ens alerten d’una suposada urgència, quan apel·len a la por, quan ens demanen que ens decidim en qüestió de segons; sota aquesta pressió els ciberdelinqüents molt sovint ens desarmen i podem acabar donant-los accés a part de la nostra vida digital i de les nostres dades sense voler-ho.
A més, ara els delinqüents, que sempre solen anar una passa per endavant que la policia, compten amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, que permet perpetrar estafes molt més creïbles i versemblants. Amb aquesta tecnologia poden simular la veu d’un familiar, generar textos perfectament redactats i personalitzats, o fins i tot fer trucades automàtiques amb respostes convincents. El perill ja no és només caure en un parany per falta de coneixement, sinó deixar-se enganyar per una simulació que sembla real.
És per tot això que és tan important estar atents, informar-nos i parlar-ne. Desconfiar de missatges que demanen dades, trucades estranyes o peticions urgents. Mai donar contrasenyes o codis per telèfon, i sempre revisar bé les adreces dels enllaços abans de clicar. I si alguna cosa ens fa dubtar, convé aturar-nos, respirar i comentar-ho amb algú (un familiar o la policia) i sobretot no prendre una decisió precipitada.
La millor protecció que tenim és el sentit comú (malgrat que sigui el menys comú de tots els sentits) i el fet de no sentir-nos sols davant d’aquesta realitat. I si quan entren per la porta tanquem amb clau, posem alarma o mirem per l'espiell, també ho hem de fer davant els nous lladres que entren per la pantalla.
Article publicat al número 121 de la revista Parlem de Sarrià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada