30 anys i 121 números després sembla que la revista "Parlem de Sarrià" podria tancar una etapa i, confiem, començar-ne una de nova. Una sèrie de circumstàncies, feixugues d'explicar amb detall, ens situen en una mena de període d'incertesa sobre la continuïtat d'aquesta revista tal com l'hem conegut aquests darrers trenta anys.
Les circumstàncies són feixugues d'explicar amb detall, però pel boc gros podríem parlar d'una licitació un xic tortuosa de la impressió que, com el gat de Schrödinger, inclou i no inclou la maquetació, i del lògic desgast i cansament de l'equip motor de la revista.
Aquesta mena de petita crisi existencial, però, lluny d'amenaçar-ne la continuïtat, li hauria de donar un nou impuls, obrint una nova etapa en la seva edició i garantint-ne el futur, tant des de la perspectiva de la gestió i coordinació dels continguts com, naturalment, de la solvència econòmica. És evident que les revistes locals, ni aquesta ni cap altra, es fan soles, i al darrere hi ha, pressupostos a banda, esforç i dedicació continuats.
En tot cas, mentre acabem de dilucidar si aquesta mena de petita crisi esdevindrà una nova oportunitat, avui a la tarda presentarem com cal el darrer número publicat, amb la ferma voluntat que no sigui, ni de bon tros, la darrera presentació, l'últim ball de la revista "Parlem de Sarrià".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada