La parella d’amants enxampada inesperadament per la "kiss cam", la càmera del petó, ha esdevingut un autèntic avís per a navegants. Per a molts amants, que intenten mantenir un equilibri, sempre tant fràgil com temptador, entre la discreció i les ganes de gaudir del moment, aquest cas és un avís dels riscos que estan prenent.
El risc zero no existeix, i ja ho sabem que pràcticament l’única manera de no ser enxampat amb l’amant és, ras i curt, no tenir-ne. Avui dia, envoltats de càmeres que ho enregistren tot, costa molt passar desapercebuts. La foscor d’una sala de concerts plena fins a la bandera pot semblar, en teoria, un escenari ideal per a la discreció, però ja s’ha demostrat que ni això és garantia de res.
El moment en què la càmera els va enfocar va ser tant breu, com èpic: ella es va girar en sec, ell es va amagar instintivament, i allò, aquell gest espontani i gairebé còmic, va desemmascarar-los i, inevitablement (?), va fer-los virals.
Quan comprem una entrada per a un concert, convé llegir la lletra petita. Ara ja ho sabem. Aquesta és part de la que apareixia en l’entrada del darrer concert al qual vaig assistir:
“Promo Arts Music es reserva el dret de gravar i compartir imatges abans, durant o després dels espectacles que tenen lloc als seus espais, incloent-hi imatges del públic, amb l’única finalitat promocional i informativa de les activitats que s’hi duen a terme. El portador de l’entrada reconeix i accepta que la seva imatge personal podrà ser captada durant la seva estada al recinte, i autoritza de forma expressa que pugui ser usada de manera il·limitada i indefinida en qualsevol material informatiu.”
El nostre consentiment, per tant, és implícit. Així doncs, poca cosa podem fer davant la difusió d’una imatge nostra en un concert en aquell context. Una altra cosa molt diferent, naturalment, és el que ha passat després amb la revelació de la identitat d’aquesta parella i de les seves circumstàncies personals (feina, família, etc.). És evident que l’ús que se n’ha fet ha superat amb escreix la "finalitat promocional i informativa" de què parla la lletra petita.
I tornant a la parella i a la seva espontània reacció, penso que potser si, simplement, haguessin fet el que s’esperava d’ells, un petó i prou, tot plegat hauria passat més desapercebut, la càmera hauria canviat de focus buscant una nova parella i ells haurien pogut continuar gaudint del concert, i de la seva relació.
Però així és la vida pública en temps d’hipervisibilitat, i sovint el que més t’exposa no és el que fas, sinó el que intentes amagar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada