Són moltes, múltiples i variades les lectures que es fan del 9N, la majoria, sinó totes, interessades, tal vegada també aquesta lectura que jo en faig, sobre 3 certeses i un interrogant!
Espanya m'és igual!
Cada dia són més els catalans que tan els hi fa el que el govern espanyol pugui dir i sobretot pugui fer. La desafecció ja no és epidèrmica, és profunda i no troba ni toca fons.
La paradoxa, sobretot pels espanyols recalcitrants que neguen qualsevol estigma de diversitat cultural i lingüística, és que són precisament ells els principals agents de desafecció. Si per cada català convertit a l'independentisme cobressin un euro es farien el bigoti d'or!
El 9N ha noquejat Espanya, amb un Rajoy que no ha sabut o pogut evitar urnes; amb el PP vilipendiat per la seva dreta, està per veure fi finalment qualla la via federal socialista, o si caldrà esperar a la solució de Podemos, que sembla tenir respostes clares i contundents per tot menys per aquesta qüestió!
Catalunya és una allau
El procés sobiranista era una bola de neu que al 2010 va començar a rodar muntanya avall, impulsada pel menyspreu a la proposta d'Estatut, i a cada negació del l'estat espanyol s'ha anat fent gran, i a cada 11 de setembre ha anat creixent de volum i, sobretot, ha anat guanyant velocitat!
Aquella bola de neu és avui una allau que llisca muntanya avall i sembla ja no tenir aturador. El govern espanyol s'hi ha volgut posar al davant però el 9N l'hi ha passat per sobre.
Europa observa, aviat escoltarà
Europa observa i parla poc; més parla, explica i s'explica la premsa europea i internacional. La premsa busca noticies, les institucions europees més aviat les eviten; respecte a la qüestió catalana, millor no donar titulars.
És possible que Europa segueixi parlant poc, però més aviat que tard haurà d'escoltar, just quan l'allau, que més que evitar ha alimentat Rajoy, arribi just davant la porta de les institucions europees.
Perquè la celebració del 9N no va ser unitària?
La celebració dels resultats del 9N va anar per barris, cada partit pro consulta va fer la seva celebració (?) i valoració. Potser així ho tenien pactat, o potser no hi havia res pactat, però a mi em sorprèn molt que precisament la nit del 9N no cerquessin la foto conjunta que tan e svan fer, per simbolitzar la unitat, abans del 9N. Serà cert allò de "fins que el 9N ens separi!"
Us imagineu totes les portades dels diaris amb una foto de la nit electoral, o participativa, tan se val, del 9N amb tots els partits pro consulta, l'ANC, Òmnium i l'AMI? Però Artur Mas i CiU sabien que si l'endemà algú s'havia guanyat les portades era, a banda de la gent, ells...
Després del 9N la vida segueix, com la vida mateixa, farcida de certeses, incerteses i intrigants interrogants!
