dissabte, 30 d’agost de 2008

El món groc

La vida d'Albert Espinosa no només és digne de ser escoltada, també llegida i visualitzada en una o més pel·lícules, encara que sigui fragmentada. És més que una història de superació personal, ja que transpira, en el fons, una concepció profunda i diferent de la vida.

Vaig veure la pel·lícula Planta 4a el dilluns 10 de novembre de 2003, però no va ser fins prop de cinc anys després, el dijous 12 de juny d'enguany, que em vaig interessar per Albert Espinosa. Va ser a partir d'una seva xerrada en la jornada Intangibles en l'economia organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona.

Diria que va ser aquell mateix dia que em vaig comprar el llibre El món groc. Allà hi explica bona part del què va explicar a la conferència, però sobretot hi explica el món groc i els grocs. Del relat, al llibre o a la conferència, dels aspectes traumàtics de la vida d'Albert Espinosa (la malaltia, l'amputació, la mort) sorprèn i s'agraeix veure com ell els hi dóna la volta a partir de la senzilla afirmació que cada dificultat pot amagar una nova oportunitat, i cada pèrdua un guany: no vaig perdre una cama, vaig guanyar un munyó.

Planta 4a (de la qual ell n'és el guionista) s'aproxima als “pelones”, a la seva vida i peripècies a l'hospital, malalt de càncer; és una pel·lícula per veure, que el tòpic definiria com a plena de vida. Aviat s'estrenarà “No me pidas que te bese, porqué te besaré”, dirigida i protagonitzada per ell mateix i amb la participació, entre d'altres d'Eloy Azorín, qui ha fet el pròleg del llibre.

Després de llegir el llibre “El món groc” em vaig preguntar: sóc groc?. Malgrat em reconec en moltes de les coses que explica, sobretot en la llista de 23 descobriments, hi ha algunes qüestions que jo atribueixo més a la seva vivència personal que no acaben de quallar en mi, ja que la meva experiència personal es mou en unes altres coordenades... Però alguns dels seus 23 descobriments són interessants, començant pel primer: les pèrdues són positives.

Quan parla del grocs és quan més penso que jo no en sóc, potser perquè ell deixa per tancades algunes coses com el nombre de grocs que podem tenir... Però el més important, si més no amb el què jo m'he quedat, és que més enllà de definir-los com a grocs, vermells, verds, blaus o taronges, hi ha persones amb qui, per atzar a vegades, t'hi compenetres, t'hi entens i hi estableixes una amistat especial... Malgrat no et faci falta necessàriament, com ell diu, veure'ls despertar...

M'agrada Albert Espinosa, la manera que ha construït per conviure amb la seva realitat, la importància, i la necessitat, de fer i elaborar processos de dol en les pèrdues i, alhora, saber llegir allò que poden aportar de positiu.

--------------------------

pd1: després d'haver vist, dies després que s'estreni, la seva nova pel·lícula, miraré de recuperar les seves que no he vist: Va a ser que nadie es perfecto i Tu vida en 65'

pd2: enllaç de la conferència (en format vídeo, de poc més de 21 minuts) que va fer Albert Espinosa a la jornada Intangibles de l'Economia.