dimarts, 21 d’octubre de 2014

Girona, dels somnis florentins al malson venecià

Girona volia ser Florència, i per un dia que és Venècia s'inunda el TAV! Foto: Roger Casero

Girona va deixar de ser grisa i negra quan va començar a somiar en colors, els mateixos que anys més tard i des d'aleshores coloren les façanes de les cases de l'Onyar.

Diuen que temps era temps Girona somiava ser Florència; tal vegada en el reflex de les cases de l'Onyar Girona encara hi busca alguna semblança amb la ciutat que el riu Arno reflecteix al seu pas per la capital de la Toscana.

Però amb el pas de la vida i els anys Girona i els gironins ja hem après que no ens cal ser Florència, que ja en fem prou, i fins i tot a vegades massa, veient com l'Onyar reflecteix tan sols les nostres virtuts i els nostres defectes, en fem prou essent simplement Girona.

Però dies enrere Girona es va despertar amb l'Onyar crescut com els gironins més joves no havíem vist mai; Girona es va despertar xopa i transvestida de Venècia!

Algunes parets de Girona ens recorden fins on les desbocades aigües dels seus 4 rius han arribat en pretèrites inundacions. Aquell dia ni el Ter, ni el Galligants, ni el Güell, ni l'Onyar es van desbordar, però Girona es va inundar ciutat endins, a més de trenta metres sota terra!

Però les aigües de la riera de la Pabordia, aprofitant l'avinentesa, van trobar un pas franc per fer via cap a l'estació del Tren d'Alta Velocitat, seguint i inundant la ràpida i subterrània via fèrria que travessa la ciutat.

Adif i l'Ajuntament de Girona s'atribueixen un a l'altre el mèrit d'aquesta nova fita històrica de les inundacions de la immortal Girona, defugint-ne i negant-ne, ambdós, la paternitat.

Si les històriques inundacions de Girona posaven en evidència les mancances i dificultats de la ciutat per fer front a aquestes envestides fluvials, la inundació del túnel de Girona del Tren d'Alta Velocitat també fa surar les vergonyes del moment, que no són poques.

Mentre Adif i l'Ajuntament de Girona segueixen espolsant-se les culpes i responsabilitats potser podrien acordar marcar amb una línia, al llarg del túnel inundat, el nivell fins on l'aigua va arribar, tal i com ho mostren algunes parets de la ciutat.

Serveixen aquestes marques, i serviria aquesta nova línia, per rememorar un fet històric, però sobretot per mantenir-nos a ratlla i creure'ns que , que en ocasions i de manera inesperada Girona se'ns desborda!