dilluns, 10 de novembre del 2014

La decepció del 9N

Taules del 9N a Sarrià de Ter amb veïne i veïnes votant amb normalitat. Foto: Roger Casero

Ho tenia, ja em perdonareu el barbarisme, a "huevo"!

Era més fàcil dir que sí, que el 9N aniria a votar; però no només això, també podria reblar-ho i anunciar-ho als quatre vents (Instagram Twitter, Facebook i bloc) que ho faria per ell, que votaria per ell.

I reconec que m'hauria agradat fer-ho, reconec que podria haver-hi hagut "la foto" i "la foto" s'ho hagués merescut; i ben segur hauria agradat a molta gent, família inclosa, i hauria rebut molts "likes", i hauria estat repiulada i fins potser mencionada...

Però no, no hi ha hagut foto i sí finalment, tot i l'esforç d'amics, coneguts, saludats i familiars per fer-me canviar d'opinió, el 9N no vaig anar a votar!

No podia anar a votar per ell, pel meu pare; no ho he fet mai i si mai ho faig, que l'ocasió s'ho valgui, que la consulta sigui una consulta amb totes les de la llei, si més no d'alguna llei, per impugnada i vexada que estigui. Llavors, potser, gosaria votar per ell...

A l'estiu del 1988, amb 14 anys acabats de fer, en plens campaments de Rangers i noies Guies de l'AEiG Joan Pons de Girona uns quants companys es van posar una anella a l'orella, fent d'arracada; jo no me la vaig voler posar i vaig dir que si mai em posava arracada seria amb forat. Mig any després, a principis de gener de 1989, just després de festes de Nadal, la meva mare m'acompanyava a una joieria de Girona per fer-me el forat de la meva primera arracada; ja fa molts anys que en porto tres...

Salvant les distàncies, que són moltes, tantes com vosaltres vulgueu, tinc les meves raons per no haver anat a votar el 9N i si no us agraden ja em sap greu no tenir-ne, com en sí tenia Groucho Marx, d'altres per satisfer-vos...

No sempre el que escollim és el camí més fàcil, fins i tot amb el risc d'equivocar-nos... Però escollim. La meva decisió no és un impuls, és pensada i meditada en moments en què un pot arribar a percebre el pes de la consciència... Ha estat també una decisió dicutida

Puc ser jo una decepció (més) del 9N, i sé que és possible que alguns de vosaltres us sentiu decebuts, però pitjor seria, penso jo,  tenir-vos contents i enganyats... Potser seria més fàcil, més còmode, però llavors seria jo mateix qui no m'ho perdonaria.

Deia Goethe que mai ens enganyen, ens enganyem a nosaltres mateixos...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada