Als anys vuitanta del segle passat la Generalitat de Catalunya va fer una campanya institucional (un anunci, vaja!) per a la promoció de l'estudi, el coneixement i l'aprenentatge de l'anglès; a l'anunci hi sortien uns estudiants joves molt macos i animats i en un fragment de la cançoneta de l'anunci un noi (o una noia, no ho recordo) amb un "walkman" deia "entendràs moltes cançons"...
Deu ser per això que la meva mare ens va apuntar, al meu germà i a mi, a classes d'anglès i diria que a mi, al contrari que al meu germà, les classes d'anglès van ser tan productives com les de música... La meva mare mai m'ha reclamat els diners, ni de la música ni de l'anglès, i diria que tampoc els va reclamar a l'acadèmia i al conservatori!
El fet és que a mitjans dels vuitanta, i després de taral·lejar quasi totes les cançons de La Trinca!, vaig començar a fixar-me en les cançons en anglès (recordo els discs i cassets de "Monstruo") i una de les que recordo especialment és "I Just Called to Say I Love You", de Stevie Wonder, i cançó principal, oscaritzada, de la pel·lícula "La mujer de rojo", dirigida i protagonitzada pel genial Gene Wilder.
Diria que aquesta va ser de les primeres tornades que vaig entendre... i aquí m'he quedat, entenent poc més que les tornades...
Per cert, el que surt del telèfon amb el que canta Stevie Wonder és el que anomenàvem fil del telèfon, d'aquí els telèfons sense fil d'ara!
I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!
