dilluns, 3 de novembre del 2014

Un país groc?


Tenen color els països? I si en tenen, de quin color són? 

Quan anava a l'escola a l'assignatura de socials veiem mapes de tots els continents amb els països perfectament delimitats i pintats, cada un, d'un color diferent; però el color, entenia aleshores, era aleatori i tenia per única funció diferenciar-ne un dels altres, doncs en un mapa un país era de color taronja clar i en un altre mapa era de color verd...

A classe d'història, però, sí que vaig començar a comprendre que a vegades sí, que els països, els estats, fins i tot els imperis s'han pintat d'algun color en algun moment de la història, de manera que amb el pas dels anys i les èpoques hem vist països molt camaleònics!

Políticament el vermell s'associa al comunisme i al socialisme, el groc al liberalisme, el blau als partits conservadors, el negre a l'anarquia, però també al feixisme...

Fins i tot les ciutats tenen, segons les èpoques, els seus colors; Girona va ser, durant massa anys, grisa i negra...

Temps era temps, però tampoc tant, hi havia qui preferia una Espanya "antes roja que rota" i ara els hereus d'aquell pensament s'enorgulleixen de la marea roja de les seleccions esportives espanyoles, sobretot la de futbol, que ha viscut recentment una època gloriosa!

Sabia que el meu és un país petit i fins i tot que la pluja no hi sap ploure... però no sabia que el groc era el seu color. Suposo que no hi havia massa alternativa, doncs són dos els colors de la senyera i el vermell, que com el groc també és un dels dos colors de la bandera espanyola, ja estava massa significat per "la roja" espanyola.

"País groc" és una campanya de l'Assemblea Nacional de Catalunya que tenyeix d'aquest color  places, carrers, monuments, edificis, mobiliari urbà, arbres i el que calgui dels pobles, viles i ciutats de Catalunya, accions de promoció de la consulta del proper 9 de novembre.

No totes les pinzellades de groc, però, són artístiques; en alguns indrets el groc, el plàstic de color groc, més aviat bruteja, però tan se val, si la causa s'ho val...

D'això d'esdevenir grocs també fa anys que ho intenta, però no amb el nostre país, sinó amb el món sencer, i no amb la geografia física i política,m sinó amb la geografia humana, l'Albert Espìnosa amb el seu "Món groc".

El món groc de l'Albert Espinosa a mi només em va convèncer a mitges, si fa o no fa com el país groc de l'ANC. Això d'esdevenir grocs, ni que sigui per moments, m'inquieta un xic.

D'entrada perquè el groc, a la nostra pell i només amb l'excepció dels personatges dels Simpsons, és símptoma de malaltia. Que no sembli el nostre un país malalt, un país "hepatític"! Ben cert és que, com a Espanya, li falla, la funció renal, i moltes altres!

I també perquè a mi com m'agrada més el meu país és a tot color, amb tots els colors, doncs és amb la seva diversitat cromàtica com més real i autèntic és!

Però vaja, no em feu massa cas, deu ser la influència de l'abella Maya (en un país multicolor...), que mirava de petit, just abans d'obrir el llibre de socials i estudiar els països del món pintats de color pastel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada