Suite orquestral Francisca de Pedraza. Minuts Musicals històrics

Francisca de Pedraza és, possiblement, la primera dona que va denunciar de forma clara i explícita la violència de gènere.

Nascuda a finals del segle XVI a Alcalà d'Henares la seva infància, òrfena de mare i pare, la va passar com a donzella en un convent fins que un home, Jerónimo de Jaras, un busca-raons i alcohòlic membre d'una coneguda família d'Alcalà, va demanar la seva mà a la priora del convent, l'any 1612.

Només dos anys després Francisca de Pedraza torna al convent demanat tornar-hi, farta del tracte violent que rep del seu marit des que es van casar. Quan el seu marit la va a buscar només rep un advertiment: només pot picar a la seva dona quan sigui necessari per a la seva obediència.

Les pallisses que rep Francisca de Pedraza són violentes i constants i l'any 1618 presenta el seu cas davant el corregidor d'Alcalà, però el funcionari reial defuig la denúncia afirmant que això és assumpte de Déu i la deriva als tribunals eclesiàstics.

No només ella és víctima de les amenaces, pallisses i violacions del seu marit, també els seus fills i, desesperada, acut al seu confessor, qui li diu que ha de poder-ho suportar, que aquest és un comportament normal. L'any 1620 presenta una petició de divorci al Palau Episcopal, refrendada per diferents testimonis, però la seva petició és denegada.

L'any 1622, estant de nou embarassada, Jerónimo de Jaras l'apallissa brutalment al carrer, prop de la catedral, provocant-li un avortament. Recorre de nou davant les autoritats eclesiàstiques i aleshores rep com a sentència favorable la indicació que el seu marit, Jerónimo de Jaras, la tracti amb amor.

L'any 1624 Francisca de Pedraza aconsegueix presentar el seu cas davant el nunci papal, aleshores de visita a Espanya, i aquest li recomana que presenti la seva demanda a l'Audiència Escolàstica Universitària. Finalment, se li concedeix la separació matrimonial, la recuperació del seu dot i la meitat dels béns del matrimoni. També una ordre d'allunyament per part del seu marit, Jerónimo de Jaras. Aquest va recórrer, sense èxit, la sentència.

Francisca de Pedraza és un referent de la lluita feminista i contra la violència de gènere. Alcalà d'Henares lliura des de 2016 un premi en el seu honor, el Premi Francisca de Pedraza contra la violència de gènere.

D'altra banda, l'Orquesta Filarmónica Cervantina de las 25 Villas va encarregar l'any 2018 al compositor Fernando Furones la "Suite orquestral Francisca de Pedraza" per esdevenir, com la protagonista d'aquesta història, un símbol cultural contra la violència de gènere.

Rèquiem de Mozart - Lacrimosa. Minuts Musicals històrics.

El 14 de febrer de 1791 va morir la jove esposa del compte Franz von Walsegg, Anna, a l'edat de vint anys. Aquesta aparent mort intranscendent sembla que va ser la causa d'una de les darreres peces musicals que va composar Mozart.

Aquest aristòcrata austríac, aficionat a la música, va manar a un misteriós emissari encarregar a Mozart un rèquiem. Von Walsegg tenia per costum fer passar músiques d'altres per seves en concerts privats que feia al seu castell. Això del plagi deu ser tan antic com antiga és la música.

L'emissari, sense revelar qui era ni el nom de qui l'enviava, va fer un primer pagament per avançat a Mozart per l'encàrrec del rèquiem. El cas és que aleshores Mozart va ser cridat a Praga per escriure una òpera, "La clemència de Tito", per celebrar la coronació de Leopold II d'Àustria.

Interpel·lat de nou per aquest misteriós emissari Mozart, ja malalt i obsessionat amb la mort, va interpretar aquesta petició com un missatge del destí i va començar a compondre un rèquiem, la Missa de Rèquiem en re menor, pensant en el seu propi funeral.

Això, escriure la música del propi funeral, m'ha fet pensar en el "Somni IX" de Guerau de Liost, el "Del prematur sepeli de Guerau de Liost", que entre d'altres versos diu:

"Mes, ai! tot d'una ma cabòria trenca
un sotragueig innoble. Al cementiri
em duen per viaranys polsosos.
Adéu, muller sortada i contristada!
Adéu, amics, que ara us fingiu solemnes!
Adéu, Montseny! La caritat em fessis
d'oferir-me un sojorn per la meva ànima..."

Mozart va morir abans de culminar el seu rèquiem, que va finalitzar el seu deixeble Franz Xaver Süssmayr. Sembla ser que el 10 de desembre de 1791, en la cerimònia del seu enterrament, es van interpretar alguns fragments del Rèquiem de Mozart, que com a obra completa es va estrenar el 2 de gener de 1793. 

També es va interpretar el 14 de desembre de 1793 en una missa en record d'Anna, ja jove difunta esposa del compte Franz von Walsegg, sota la direcció del propi compte. Al final va tenir el rèquiem que va pagar...

Minuts Musicals localitzats a Atenes

En moments de crisi a vegades és convenient tornar als orígens, o si més no rememorar-los, no per pura complaença sinó per cercar-ne l'arrel o, encara millor, la llavor.

I si d'una llavor prové la nostra cultura és, entre d'altres i sobretot, de la Grècia clàssica i d'Atenes. I això ens serveix per dos conceptes l'origen dels quals són indestriables d'Atenes: Europa i la democràcia.

Aquests dies estem veient com al cor polític d'Europa, al Parlament Europeu, també hi ha pomes podrides per la corrupció; també aquests dies veiem com a Espanya la democràcia, de nou, corre el risc de ser torpedinada per poder judicial, el que encara manté més rèmores del passat, d'aquell que el dictador va deixar lligat, i ben lligat.

A Atenes, de la Gràcia clàssica, en queden ruïnes i aquí el que hauríem de fer, amb la corrupció i amb els atacs a la democràcia, és enrunar-los, dinamitar-los i convertir-los en runes, que no ruïnes, que només ens en salvarem si en fem una demolició total.

Tornar als orígens no (només) per no perdre la identitat, sobretot per no perdre la dignitat.

Les cites dels llibres. "Si Beethoven pogués escoltar-me", de Ramon Gener

Ramon Gener té una habilitat que admiro, i reconec que sanament envejo: es sap fer escoltar!

Suposo que això, d'una o altra manera, és que el que també s'estudia quan s'estudia música i, especialment, cant: fer-se escoltar. I quan parla, com amb la música, Ramon Gener domina el "tempo", el ritme, les pauses i els silencis. De ser un extraordinari baríton potser ens hauríem perdut un gran comunicador i divulgador de l'art en general, i la música en particular.

La seva comunicació també t'atrapa per la passió amb la que explica les històries que hi ha dins i fora de la música i les cançons; recordo més d'una vegada haver-me esperat dins el cotxe, amb el motor apagat i la ràdio encesa, per acabar d'escoltar la seva secció mentre fa una dissecció a una peça musical com un taxidermista.

És per tot això que no vaig dubtar en comprar-me, quan va sortir, el llibre "Si Beethoven pogués escoltar-me" (Ara Llibres, 2014), en el que comparteix amb el lector la seva passió per la música.

A l'inici de cada capítol del llibre hi ha un fragment d'una cançó, i aquesta és la cita del capítol "Curiositat":

"Per què no?
Jo no apel·lo mai el que no sé."
Les noves de Fígaro (Acte III). Lorenzo da Ponte, Wolfgang Amadeus Mozart

Ramon Gener és un gran comunicador i estic convençut que fins i tot el Beethoven amb sordesa, de tenir-lo al davant, se l'escoltaria!

"Per a Elisa". Minuts Musicals amb nom propi

Tot i que "Inacabada" de Ludwig van Beethoven és la seva Simfonia número 10, diria que "Per a Elisa" és la cançó més iniciada i, sobretot, més inacabada del genial compositor alemany.

I és que qui no ha evitat la temptació, amb un piano o teclat al davant, de tocar les primeres notes de la popular "Per a Elisa"? Les primeres notes, només les primeres notes, que són les úniques que sabem els que no sabem tocar el piano. I després, vés quin remei, la disculpa de torn...

A quina Elisa va dedicar Beethoven aquesta cançó? No hi ha una única teoria, i la més plausible és la del músic alemany Klaus Martin Kopitz, que diu que l'Elisa podria ser Elisabeth Roeckel, germana del cantant Joseph Roeckel, que va interpretar algun personatge d'una òpera de Beethoven. 

Elisabeth Roeckel, anomenada afectuosament "Elise", tocava el piano i també cantava i coneixia Beethoven, pel que formava part del seu cercle d'amistats.

Fos ella o no, el que no genera cap dubte és que des de les primeres notes de "Per a Elisa" gairebé tothom l'identifica, i gairebé tothom s'atreveix a tocar-la, com a mínim les primeres notes...

Minuts Musicals retrobats amb la Dansa dels Cavallers de Serguei Prokófiev

Tal dia com avui de fa 400 anys, el 23 d'abril de 1616, va morir William Shakespeare, possiblement el millor escriptor de tots els temps! La seva obra no només ha inspirat escriptors també altres artistes com els músics, que han sabut posar música a les seves històries!

I d'entre les seves històries avui en destaco una de les majúscules, adient per la diada de Sant Jordi, que a Catalunya també esdevé el dia dels enamorats: Romeu i Julieta.

Un dels grans músics que es va inspirar en aquesta romàntica i dramàtica història shakespeariana va ser el compositor rus Serguei Prokófiev amb el ballet Romeu i Julieta. D'aquesta obra destaca especialment la sinistra, i alhora cèlebre, Dansa dels Cavallers, que descriu l’enfrontament entre els Montaguts i Capulets.

Confio, però, que la diada d'avui sigui plàcida per a tots els enamorats que entre petons es regalaran llibres i roses!

Bona diada de Sant Jordi!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

El vídeo de la setmana: l'estiu de Vivaldi per un quartet acrobàtic!

"La música clàssica és avorrida". Segurament aquesta és una frase que, si bé potser no us feu vostra, l'heu pogut sentir així mateix, o amb variants ("papa/mama quin pal, posa una altra emissora!"), per boca d'altri.

La clàssica no és més ni menys avorrida que qualsevol altra música, però és aquesta una rèmora que mai s'acaba de treure de sobre, ja que el terme "clàssica" l'associem erròniament a "carrinclona", antiga, passada de moda...

Amb la clàssica, com amb d'altres estils musicals com el jazz, per exemple, el que cal és conèixer-la per després comprendre-la i finalment gaudir-la, i res millor per conèixer-la que fer-la més accessible, com en el vídeo que mostrem avui, amb humor!

Aquest quartet femení interpreta fragments de l'estiu de "Les 4 estacions" de Vivaldi d'una manera que no només t'arranquen una rialla, sinó que a més et fan venir ganes d'escoltar l'estiu i les 4 estacions senceres!

Riureu molt veient com es piquen fins al punt de l'acrobàcia!



Bon divendres!