"El noi del port", a la revista Parlem de Sarrià

L'energia, diuen, mai es perd, sempre es transforma, i aquest cas no n'és una excepció; i fins i tot hi ha una mica de màgia: transformar una cançó (El noi del port) en peix!

Aquest és el propòsit del projecte de dos músics inquiets, el sarrianenc Edgar Massegú (Pulpopop) i en Xavi Pendón, en col·laboració amb el Banc dels Aliments de les comarques gironines.

Pescaré l'alegria
però la tornaré al mar,
perquè quan jo ja no volti pel món 
tothom la pugui pescar.



El noi del port és la portada del número 95 de la revista Parlem de Sarrià, en la que hi trobareu informació sobre aquest projecte que fa temps que roda, la crònica d'una meravella artística, i naturalment molta més informació local, cívica i cultural de Sarrià de Ter i d'arreu!

Bona lectura!

Llet en pols: testimoni de descàrrec

El meu pare podria haver protagonitzat, de fer-se fa 65 anys, l’any 1950, la campanya “Cap nen sense bigoti”, doncs ell també va ser un dels molts infants, fills de la postguerra i la immigració, carn d’auxili social i albergs provisionals, que entre d’altres es va alimentar amb la llet en pols americana, com els seus germans i d’altres infants de l’època.

Afortunadament jo no puc parlar de pobresa, ni de pobresa infantil, en primera persona del singular, però sí en puc parlar en primera persona del plural, sobretot pel que fa a la meva família paterna.

Al meu pare la llet en pols el deuria alimentar, no en dubto, i ben segur li va fer més perdurable la seva subsistència, no com a les seves dues germanes grans, a qui no va conèixer, que van morir com abans es morien els infants de les famílies pobres: simplement es morien...

Però el que va alliberar el meu pare de l’exclusió social i la pobresa no va ser la llet en pols americana, sinó l’educació, la possibilitat, amb nou anys, d’ingressar al Seminari de Girona: un infant més per a formar, una boca menys per alimentar en una família nombrosa que prou pena (encara) passaven.

Avui la llet ja no és aquella en pols americana, però l’emergència social de moltes família, la pobresa que pateixen, fa que siguin necessàries campanyes com aquesta gran recollida de llet organitzada per l’Obra Social “la Caixa” en col·laboració amb el Banc dels Aliments; com necessaris són els Gran Recapte que el propi Banc d’Aliments organitza.

Davant aquestes campanyes jo sempre em faig aquesta reflexió, crítica si voleu, però penso que del tot necessària: tinguem clar que ataquem només les conseqüències, no les causes del problema!

Molt més que només llet!
Afortunadament la pròpia Obra Social “la Caixa” té altres programes en els que el problema és atacat des de la seva causa, programes a més que no es limiten a repartir recursos, sinó en els que la pròpia Obra Social, ara Fundació Bancària “la Caixa”, s’hi implica fins al moll de l’os, com no he vist fer-ho a cap altra obra social.

Un d’aquests programes, del que en puc parlar en primera persona del singular, i amb bon coneixement, és el programa Incorpora. Forjat fa nou anys entre l’Obra Social “la Caixa” i entitats del tercer sector, Incorpora ha estat, i possiblement és, el millor exemple de col·laboració entre el món de l’empresa i el social per a transformar el nostre present, i sobretot el present i futur de les persones que es troben en risc d’exclusió social.

Gràcies a l’esforç i el treball conjunt de la Fundació Bancària “la Caixa”, les entitats socials i les empreses col·laboradores el programa Incorpora dóna avui a moltes persones l’oportunitat de formar-se, preparar-se i rebre una orientació professional per encaminar-les vers el mercat laboral, per treballar i, gràcies a la feina, revertit la seva situació de risc d’exclusió, quan no d’exclusió directament.

El dit que assenyala la lluna...
Al meu article “Mala llet” la campanya “Cap nen sense bigoti” volia ser el dit que apunta la lluna, essent la lluna la complicada, i complexa situació que viuen avui moltes entitats socials, atrapades entre l’espasa i la paret, atrapades entre les retallades, els impagaments i els retards de l’administració i les despeses financeres afegides que les entitats han de suportar per a per front, precisament, a aquestes retallades, impagaments i retards.
També jo, a vegades, quan algú senyala amb el dit la lluna, no sé veure ni mirar més enllà del dit.

Dies enrere Càritas Diocesana denunciava la situació d'ofec de moltes persones pels embargaments bancaris; també coneixem empreses que, malgrat a nivell d’explotació funcionessin bé, han hagut de tancar per problemes financers, algunes també fruit dels impagaments, retallades o retards de les administracions.

Com amb moltes persones i moltes empreses, les entitats del tercer sector social també ens trobem amb aquestes dificultats; algunes tenen serveis deficitaris perquè l’administració no ocupa la totalitat de les seves places (una retallada encoberta), d’altres han vist com la Generalitat ha negociat (?) de manera unilateral a la baixa els mòduls, o simplement ha posposat pagaments que afecten al funcionament corrent dels serveis que es presten, càrregues que han d’assumir les entitats socials.

Paradoxalment ha estat la Fundació Bancària “la Caixa”, que sempre ha fet les seves aportacions econòmiques fruit dels acords de col·laboració de manera puntual i íntegra, qui ha salvat en ocasions serveis i estructura de les entitats socials afectats pels impagaments, retallades i demores de l’administració.

De fer-se fa 65 anys el meu pare podria perfectament protagonitzar la campanya “Cap nen sense bigoti”; de ser viu avui, ben segur, també reclamaria i lluitaria, com va fer-ho en vida, perquè entre tots donéssim als infants quelcom més que un got de llet, en pols americana o pausteritzada envasada en un brick.

En el fons sempre acabem retornant a la mateixa pregunta: donem peix o ensenyem a pescar?

Mala llet

La pobresa no només és femenina, als nostres dies té també cara d'infant! La pobresa infantil és avui una trista realitat a casa nostra, prou demostrada amb dades, que té i tindrà conseqüències en la vida dels infants que la pateixen fins i tot quan deixin de ser infants.

Tan indiscutible és que hi ha pobresa infantil com indiscutible és que cal combatre-la, minimitzar-ne els efectes (les conseqüències a nivell de salut, educació i igualtat d'oportunitats) com eradicar-la, atacar les seves causes.

Sota el lema "Cap nen sense bigoti" l'Obra Social "la Caixa" ha organitzat aquests dies una gran recollida de llet, aliment bàsic per al creixement dels infants, amb l'objectiu de fer-ne arribar a totes les llars, en col·laboració amb el Banc dels Aliments.

Aquesta campanya, sens dubte ben intencionada, com tantes altres de recollida d'aliments, va ser objecte de debat i discussió en la sobretaula d'un dinar compartit amb companyes i companys que treballem en l'àmbit social i educatiu, també amb infants, fins al punt que un dels comensals va reconèixer que precisament aquesta campanya li generava més aviat mala llet!

En el fons, raó no li'n falta! La paradoxa és que moltes entitats que treballen en l'àmbit de l'atenció a la infància, i que per tant atenen infants en risc d'exclusió, pateixen encara avui impagaments i retards per part de l'administració, en especial la Generalitat de Catalunya.

Per tal de fer front a les despeses corrents que aquestes entitats tenen (sous, proveïdors, manteniment dels serveis i equipaments...) moltes es veuen abocades, per motiu dels impagaments i retards en els pagaments de la Generalitat, a contractar diferents tipus de productes financers amb entitats bancàries, també la de l'obra social que promou aquesta campanya de recollida de llet, per tal de seguir prestant els seus serveis, que s'entén són necessaris.

Tots aquests productes financers als que les entitats socials han de recórrer tenen les seves obligacions, entre elles naturalment el pagament dels interessos, que en alguns casos poden ascendir a desenes de milers d'euros!

És a dir, amb els interessos que les entitats socials han de pagar per poder fer front a les despeses corrents que tenen fruit dels impagaments o retards de la Generalitat es podria comprar molta, moltíssima llet!

"Cap nen sense bigoti" diu la campanya de recollida de llet; "cap entitat pagant interessos bancaris per pagar el que ens deu l'administració", reclamava irònicament el meu company, tot afegint que "la llet ja l'hi posarem nosaltres!"

Ser ric no és un delicte

Il·lustració: Dan Perjovschi

Ser ric no és un delicte, però si ho fos a Espanya augmentaria considerablement el nombre de delinqüents!

A Espanya els rics són més i més rics, la classe mitjana és més pobre i els pobres ja no poden ser-ho ni de solemnitat!

A Espanya els rics són més, en nombre, i més rics, en riquesa. Segons l‘Informe sobre la Riquesa Mundial de 2014 de “Credit Suisse” a Espanya el 2014 hi ha 89.000 milionaris més que al 2013, xifra que representa un augment del 24%. El mateix informe apunta que el 10% dels més rics posseeixen més del 55% de la riquesa. Mesos enrere Forbes anunciava que unes 30 famílies espanyoles, les més riques, acumulen fins a 32.000 milions d’euros.

La classe mitjana és més pobre; la capacitat d’estalvi dels treballadors s’ha reduït aquests darrere anys i cada vegada són més les dificultats de la classe mitjana de fer front a les despeses corrents i fins i tot a les inesperades: reparació o compra d’electrodomèstics, de vehicles, etc.

Els pobres ja no poden ser-ho ni de solemnitat! Els propers 28 i 29 de novembre la Fundació Banc dels Aliments organitza de nou el Gran Recapte, campanya de recollida d’aliments que té per objectiu donar resposta a les urgències alimentàries de les persones més necessitades. Iniciatives com el Gran Recapte diuen molt, i molt bé de nosaltres, doncs posen en valor la solidaritat de la gent, però són alhora un mal símptoma, ja que són l’evidència de les grans desigualtats que hi ha entre els més rics i els més pobres, desigualtats que no han parat de créixer aquests darrers anys.

Ser ric no és un delicte, però l’increment desmesurat de la riquesa genera desigualtat, que tampoc és un delicte, però sí un greu problema social que cal combatre! Que els rics siguin més i més rics esdevé un problema quan els pobres són, alhora, també més i més pobres!

Ser ric no és un delicte, ja ho sabem: feta la llei, feta la trampa!

Article publicat a la Revista Mirall el 18 de novembre de 2014.

Donem peix o ensenyem a pescar: es perpetua el dilema?

La pobresa a casa nostra sembla no tenir aturador! Són cada vegada més les persones i les famílies que necessiten recórrer a la beneficència per a satisfer necessitats tan bàsiques com menjar.

Al llarg d’aquest any 2013, encara no finalitzat, els deu Centres de Distribució d’Aliments (CDA) de les comarques de Girona han ajudat a més de 20.000 persones, equivalents a uns 9.000 nuclis familiars.

Dies enrere Benestar Social i Família, la Diputació de Girona, la Fundació Privada  Banc d’Aliments de les comarques de Girona, l’Obra Social “la Caixa” i Càritas Diocesana de Girona van singar un conveni de col·laboració per un import d'1,2 milions d'euros per a reforçar i millorar els CDA de les comarques gironines.

Més d’un milió d’euros destinats a la beneficència, 
és a dir, a l’“acció d'ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques” (definició de “Beneficència” a ww.diccionari.cat).

Davant aquesta greu situació les persones mostrem també la nostra vessant més solidària, fent gestos petits que, tots sumats, fan que assolim importants fites. A finals de novembre la campanya d’enguany del Gran Recapte d’Aliments va recollir 3.634 tones d’aliments, superant així les 2.727 tones d’aliments del 2012.

Totes aquestes accions, més moltes altres que es fan al llarg de l’any, són necessàries per a garantir, a casa nostra i en ple segle XXI, una de les necessitats bàsiques de la Piràmide de Maslow: alimentar-se.

Però cada vegada que donem aliments, material o diners per a beneficència hem de ser conscients que, per més necessari i imprescindible que sigui aquest gest, estarem atacant només una part del problema, la part més visible, també urgent, de la pobresa, però no la seva causa, no la seva arrel.

Donar el peix o ensenyar a pescar? 

Possiblement avui el dilema no es perpetua, doncs tan necessari és fer una cosa com l’altra, però hem de tenir clar que la segona acció, ensenyar a pescar, no requereix només caritat i solidaritat, sinó una bona dosi de justícia social i, avui també d’indignació. Ensenyar a pescar avui requereix, com va dir la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya al IV Congrés del Tercer Sector, “avançar en igualtat i drets socials”.

Quedant-nos només amb el primer gest el que fem és posar color i actualitzar allò que Berlanga va immortalitzar a “Plácido”: seure un pobre a taula. Ensenyar a pescar, retornar la dignitat a les persones, requereix molt, moltíssim més.

Al capdavall no és una bona solució redistribuir la riquesa a base de donacions, de caritat; així només cronifiquem, perpetuem a mig i a llarg termini, la pitjor de les situacions, la que precisament volem canviar!

Article publicat a la Revista Mirall el 25 de desembre de 2013.

Tu ets l'ingredient més important del #GranRecapte

El repte és important i només l'assolirem si tots i cadascú de nosaltres hi posem el nostre granet de sorra!

Entre ahir i avui el Banc d'Aliments organitza el Gran Recapte,  una campanya de recollida d'aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades d'aquí rebin ajuda alimentària.

Els aliments que es necessiten són sobretot llegums secs, oli, llet i llaunes de conserva de peix, aliments d'alt valor nutritiu, bàsics en l'alimentació de les persones.

Però l'ingredient més important ets tu, sou vosaltres, som nosaltres! Només amb el nostre compromís, només amb la nostra solidaritat podem combatre la pobresa a casa nostra i ajudar a qui més ho necessita!

Cerca aquí el teu punt de recollida i no passis del Gran Recapte 2012!

La cara més solidària de les #FiresGirona

Un any més les Fires de Girona han fet bullir la ciutat d’activitat social, cultural, econòmica i, enguany, també han mostrat la seva cara més solidària.

Les Fires de Girona, com totes les Festes Majors d’arreu, són per a gaudir, per a passar-s’ho bé, per esbargir-se i, si es pot, oblidar-se per una moments, per unes hores, durant uns dies, de les penúries quotidianes. Però són també un marc ideal per a mostrar-se solidari amb els que pitjor ho estan passant. Són tres les iniciatives que, en aquesta línia, m’agradaria destacar:

Un dia de Fires “low cost”
Per segon any les atraccions i el circ de les Fires de Girona per un dia, una tarda, són de “low cost”. La tarda del dimarts 30 de juny semblava un dia festiu a Girona; amb els accessos a la ciutat densos i les zones d’aparcament col·lapsades la Devesa de Girona oferia un ple difícilment visible cap altre dia de Fires. Grans i petits feien llargues cues per gaudir de les atraccions al preu d’1 €; per molta mainada aquell va ser el seu gran dia de les Fires!

Com l’any passat, tot i que més tard, la pluja va aigualir la jornada de “Fires low cost”, però es va evidenciar un any més que a Girona el “Girona rai” fa temps que el vam enterrar. I que les famílies teníem aquella tarda marcada en vermell al calendari!

Aquesta jornada de Fires a baix cost, però, té una derivada que potser caldria observar amb més deteniment: l’absentisme escolar que provoca. Potser encara de manera testimonial, algunes famílies decideixen que els seus fills i filles aquell dia no vagin a l’escola a la tarda per aprofitar millor les atraccions a 1 €.

Fires amb Cor
La campanya “Fires amb Cor” de Càritas Diocesana de Girona ha complert de manera extraordinària els seus principals objectius: sensibilitzar a la ciutadania que en el nostre entorn més immediat hi ha moltes persones que ho estan passant molt malament i recaptar fons per a finançar projectes per a la inclusió i contra la pobresa.

Amb la seva presència a la Fira de Mostres, venent les polseres, cedint el seu perfil a Twitter per donar veu als qui normalment no en tenen o fent un gran cor solidari a les escales de la catedral la campanya de Càritas ha estat un èxit que cal aplaudir i posar en valor.

I precisament un dels valors que cal destacar d’aquesta campanya és que ha combinat molt bé l’acció al carrer i l’acció a les xarxes socials. Les Fires de Girona, com qualsevol altre gran esdeveniment de la ciutat, es viu també a les xarxes socials i Càritas no ha volgut desaprofitar l’ocasió per a ser-hi present i generar-hi impactes, en especial a Twitter fent fortuna amb l’equiteta “#FiresambCor”.

Enfirats a La Copa pel Banc dels Aliments de Girona
Una altra iniciativa solidària de les Fires de Girona s’ha viscut a les Barraques de La Copa, en aquest cas en benefici del Banc dels Aliments de Girona. D’entrada per la donació de 50 cèntims d’euro per cada got retornat, però també fruit de la iniciativa del col·lectiu Girona Avança amb l’organització del concert benèfic dels “Enfirats”, en què fins a 7 grups i artistes van participar desinteressadament al darrer concert de les Barraques de La Copa..

A les donacions a través dels gots de les Barraques, iniciativa també del col·lectiu Girona Avanca que va recollir la Comissió de La Copa, cal sumar-hi els diners que Girona Avança va recaptar amb la venta de samarretes fetes per a l’ocasió. Sembla que el concert benèfic dels “Enfirats” tindrà continuïtat!

Les Fires de Girona són i han de ser per a tothom! Aquestes tres iniciatives, com possiblement moltes altres més petites i que no tenen tanta repercussió, hi contribueixen. Tan de bo aquestes iniciatives i moltes més tinguin continuïtat i, si cal, es millorin.

Les Fires de Girona són un aparador per a mostrar moltes cares de la ciutat: la social, la cultural, la festiva, l’econòmica... i també la solidària!

Article publicat a GironaInfo el passat dijous 8 de novembre de 2012