dilluns, 17 d’octubre de 2011

Érem feliços?... Érem pobres, crec... #diapobresa

"Érem feliços?
Aquells anys, la gent no treballava sempre allà mateix. Sortien petites coses i els homes guanyaven proporcionalment petites coses. Sortosament, els vicis encara no existien per a nosaltres. Ni el vici de menjar, ni el de vestir-nos massa bé, ni la utopia de l'estalvi, ni les relacions públiques, ni anar a l'escola - n'hi havia? -, ni... Érem una família austera. Vagament recordo que el pare feia alguns jornals a la Renfe, perquè l'oncle hi treballava. La mare i la tia servien a casa de senyors, per quatre porqueries de diners i algunes restes de menjars. Perquè alguna gent es podia permetre el luxe, ja aleshores, de deixar assecar el pa dia per altre. Al tercer dia, ens el cruspíem nosaltres, fet sopes de qualsevol cosa, estofat en un gros bol de marro amb llet en pols americana. La nostra renda per càpita es mantenia gràcies a la caritat col·lectiva. I no érem pas una família excepció. Els nous inquilins de la ciutat venien contractats en les mateixes condicions. Els afortunats que ens havien precedit, a tot estirar havien pogut aprofitar quatre parets en runes a l'hospital, i s'afanyaven a tapiar els racons dels patis. Érem pobres, crec, i cap alegria ens era permesa."

Aquest és un fragment d'un manuscrit de Just M. Casero publicat per Jaume Guillamet al llibre biogràfic "Memòria de Just" (Edicions 62, 1999). El text va ser escrit, segons Guillamet, seguramemt a principis dels anys '70 del segle XX i els fets es remunten a principis dels anys '50, quan la família del meu pare, d'origen extremeny, va arribar a Figueres provinents de Portugal.

Com bé expressava el text, la pobresa aleshores, en la trista i penosa postguerra, era per a molts el pa de cada dia... I és ben cert que els darrers anys són moltes les famílies que han prosperat i han deixat, com part de la meva, la pobresa tan enrere que és més quasi un relat que un record...

Però la pobresa a casa nostra, en aquesta societat occidental avançada i moderna, no només no ha desaparegut mai, sinó que s'escampa, com els virus, prenent noves formes: 1 de cada 5 catalans és pobre.

Les desigualtats s'eixamplen, també a casa nostra, i no és per la misèria generada per una Guerra Civil i una dictadura feixista, és per una crisi econòmica, que també és de valors...

Però lluny de lamentar-nos el què convé, prou ho sabem, és activar-nos, i si no sabem per on començar la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya proposa avui, en motiu del Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, aquest decàleg d'accions a fer per lluitar contra la pobresa, en el marc de la campanya "Donem el millor de nosaltres".

La qüestió és no deixar ningú endarrere... l'important no és arribar lluny, sinó arribar-hi junts!