Jesús Vidal, actor

"Campeones" finalment va guanyar, sorprenentment, el Goya a millor pel·lícula del 2018!

El veredicte de l'acadèmia del cinema espanyol ha generat certa controvèrsia entre part del públic i la crítica: realment "Campeones" és millor pel·lícula que "El Reino"?, o fins i tot millor que les altres nominades, "Carmen y Lola", "Todos lo saben" o "Entre dos aguas"?

Després de guanyar els Goya de millor so, millor música original, millor guió original, millor actor de repartiment, millor actor principal, millor muntatge i millor direcció semblava força evident, per no dir lògic, que "El Reino" guanyaria també el Goya a la millor pel·lícula, tot i que el seu director, el premiat Rodrigo Sorogoyen, va confessar que per ell precisament la millor pel·lícula era "Entre dos aguas", d'Isaki Lacuesta...

Però els premis algunes vegades són més capriciosos que justos i amb "Campeones" sembla que han volgut premiar quelcom més que una pel·lícula, perquè "Campeones", efectivament, és quelcom més que una pel·lícula, ha esdevingut un tot un fenomen, la reivindicació de les capacitats de les persones (certificades) amb discapacitat.

I si fins ara la reivindicació de la pel·lícula era més aviat coral, a partir de la darrera gala dels Goya aquesta reivindicació té cara i nom: Jesús Vidal. Jesús, a diferència dels seus companys de repartiment, no té una discapacitat intel·lectual sinó una discapacitat visual del 90% que no li ha impedit llicenciar-se Filologia Hispànica i titular-se en un màster de Periodisme.

Guanyador del Goya a millor actor revelació, Jesús Vidal va pronunciar un discurs emotiu i reivindicatiu alhora, un discurs que va emocionar fins al punt de guanyar-se una de les grans ovacions de la nit, sinó la principal, i que va causar també un gran impacte entre els teleespectadors i piuladors!



La importància del seu discurs és que el va pronunciar en primera persona, que ningú va necessitar parlar per ell (no calia!), fet naturalment que li donava una gran autenticitat i veracitat.

Dies enrere vaig assistir, a Girona, a una xerrada d'un antic company de feina, en Valentí Jiménez, psicòleg, actualment en un EAP (equip d'assessorament i orientació psicopedagògic ) de Girona; en Valentí, invident des dels cinc anys, ens va explicar totes les dificultats que, al llarg de la seva escolarització i estudis superiors, va haver d'anar superant, invertint molts més esforços i recursos per a arribar allà mateix on els vidents arribem. I explicava en Valentí que les pitjors barreres són les mentals que tantes vegades tenim les persones aparentment capacitades!

No sé si "Campeones" mereixia ser reconeguda com a millor pel·lícula, però més enllà del seu discurs, Jesús Vidal sí mereixia aquest reconeixement (actor revelació), i és que no ens equivoquem: ara que ja l'hem vist com a discapacitat, hem d'aprendre a veure'l com el que també és i es sent: un actor!

Només si som capaços de veure'l com a actor, el seu discurs haurà causat l'efecte esperat, haurà calat en nosaltres, més enllà de l'emotivitat del moment.

L'única veritat dels Reis de mentida

 

Els Reis són una mentida, també els d'Orient! Una mentida piadosa, "pecata minuta" si voleu; una mentida ben intencionada sostinguda socialment i culturalment (també econòmicament) en la que els adults hi participem de forma activa; la dels Reis, sobretot els suposats Mags d'Orient, és una mentida bàsicament perpetrada pels adults per enredar (en principi sense milícia) als innocents infants!

I per mentida no em refereixo al fet històric dels que se suposa que al seu dia van anar a adorar al l'infant (en un infant, de nom Jesús, o Brian!) sinó l'ús cultural que en fem des de fa anys i panys. Els Reis són una mentida com ho és també el Pare Noel i el nostrat tió, però les tradicions a vegades ja ho tenen això, ja sabem que les llegendes no són més que l'hàbil barreja de realitat (?) i ficció...

Són tradicionals, en la memòria de totes i tots nosaltres, les cavalcades dels Reis d'Orient, que es fan a la majoria de viles, pobles i ciutats la nit de Reis. Les cavalcades són la representació de l'arribada d'aquestes màgiques majestats, amb tot el seu seguici de patges, amb el carter reial, músics i fins i tot, segons la tradició de cada vila, poble i ciutat, artesans i altres professionals, avui autònoms!

Les estrelles de la nit de Reis són precisament els tres reis, en Melcior, en Gaspar i en Baltasar, coneguts popularment com els reis blanc, ros i negre! Resolta la qüestió capil·lar dels dos primers amb les corresponents perruca i barba postisses pel tercer, en Baltasar (sempre el negre ha de ser el tercer?), tradicionalment s'ha optat per embetumar de negre qui fa el personatge i tota la seva comparsa, com al seu dia es feia al cinema (tal dia farà cent anys, si és que no els ha fet ja!) amb els actors blancs que interpretaven personatges negres!

Aquestes festes de Nadal ha calat, possiblement com mai abans, el debat sobre la (in)conveniència que el rei Baltasar a les cavalcades d'arreu deixi de ser un blanc pintat de negre; debat que ha aparegut altres vegades però que ara la campanya "Baltasar de Veritat" ha interpel·lat directament a molts ajuntaments, alguns dels quals han fet finalment el pas!

La campanya busca normalitzar el que se suposa hauria de ser normal: que les persones negres facin els personatges de negres!

Està clar que el problema (si és que n'hi ha algun) no és de disponibilitat de persones negres per a fer de Baltasar o per a formar part del seu seguici, el problema és que, en moltes ocasions, fer de rei en una cavalcada, també de Baltasar, sol ser, a banda d'un honor, un privilegi... En moltes ocasions la tria la fan les entitats de cada poble que s'impliquen en l'organització de la cavalcada i en aquestes entitats no sempre hi ha persones negres, pel motiu que sigui...

Sigui com sigui és una anomalia, com ho era fa cent anys en el cinema, que els personatges negres de les cavalcades, inclòs el rei Baltasar, siguin persones blanques pintades de negre, una anomalia que no entenc perquè acceptem (i hem acceptat tant de temps) tan resignadament.

En qualsevol cas, en les cavalcades en les que el rei Baltasar enguany ha estat una persona negra aquesta haurà estat, sens dubte, l'única veritat dels Reis de mentida!

Incorpora Girona no s'atura!

Foto de família del grup Incorpora Girona. Foto: Obra Social "la Caixa"

A mitjans de juny una sèrie d'entitats socials de Girona van renovar, per vuitè any consecutiu, el conveni amb l'Obra Social "la Caixa" per al desenvolupament del programa Incorpora a les comarques de Girona.

Incorpora és un programa d'inserció laboral de l'Obra Social "la Caixa" que funciona a la demarcació de Girona des de l'inici, l'any 2006, i que desenvolupen, a dia d'avui, un total de 12 entitats socials de les comarques de Girona.

Jo tinc el goig, també la responsabilitat, de coordinar aquest programa des de l'any 2007 i us puc assegurar que la tasca que fan totes i cada una de les entitats socials que hi treballen és immensa!

És gràcies a aquest treball de les entitats, a través dels seus serveis d'inserció laboral i, sobretot, de la figura del Tècnic d'Inserció Laboral, que hem fet possible, per exemple, que s'hagin fet més de 270 insercions en més de 100 empreses durant els primers 5 mesos d'aquest any a les comarques de Girona.

Incorpora és un programa que té com a client l'empresa, que troba en Incorpora un sistema de selecció de personal i de seguiment post-contractació, alhora que una bona manera d'implantar i promoure la responsabilitat social (RSC, RSE) i com a beneficiaris les persones que tenen majors dificultats d'accés al món laboral, que troben en Incorpora un suport i un impuls per a millorar la seva ocupabilitat i ampliar les seves possibilitats de treballar.

L'Obra Social "la Caixa" renova el conveni Incorpora amb les entitats cada any, però lluny de ser aquesta renovació anual un element d'insestabilitat o de provisionalitat, Incorpora ha esdevingut, 7 anys després, un programa estable, consolidat i madur que cecra teixir aliances entre el món social i el de l'empresa en favor de la inserció laboral i la integració social, i la responsabilitat social.

Un any més hem renovat el conveni, doncs tan les entitats com l'Obra Social "la Caixa" sabem que és molta la feina que tenim per endavant formant i preparant els qui més ho necessiten per donar-los majors oportunitats de cercar feina.

Tenim molta feina per endavant i, com dic a les meves filles quan em pregunten de què treballo: tenim molta feina en ajudar a trobar feina... Incorpora Girona no s'atura!

El vídeo de la setmana: el millor, vosaltres!

L'INOUT Hostel Barcelona ha fet recentment un espot amb la col·laboració del trio The Mamzelles en el que sobretot destaca el missatge implícit, que com veureu és molt explícit!



I tan o més divertit és el "making off"!



Bon divendres!

#Exclusió, #marginació, #integració, #inclusió (V de V)

Aquest podria ser, perquè no, el viatge de l'exclusió a la inclusió...

Exclusió

Marginació

Integració 

Inclusió

Llàstima que massa sovint aquest és un viatge d'anada i tornada... quan no un viatge sense retorn... Tot depèn de les forces centrífugues i centrípetes que es generen, que generem... Les primeres generen marginalitat i exclusió, les segones, integració i inclusió...

Ara ja sabem en quina direcció hem de dirigir les nostres energies en allò que fem, en allò que proposem, en allò en què ens comprometem... L'economia, la política, la cultura, l'esport... res escapa a aquestes forces...

Exclusió, marginació, integració, #INCLUSIÓ (IV de V)

I avui, seguint amb aquesta sèrie sobre els termes exclusió, marginació, integració i inclusió, la inclusió!

Inclusió (GDLC):
Acció d'incloure

Incloure:
Posar una cosa dins una altra

Inserir:
Fer que una cosa s'introdueixi, sigui inclosa, sigui continguda, dins una altra.


Essent el cercle blau cel la representació gràfica de la societat, es generen dins ella una sèrie de forces centrífugues i centrípetes, provocades per les oportunitats, les desigualtats, la justícia social o la manca d'ella...

Les forces centrípetes són les que generen inclusió, que fan que moltes vegades, col·lectius, persones  excloses, marginades, en risc d'exclusió, tinguin l'oportunitat de sentir-se plenament incloses dins la societat en la que viuen.

D'aquí la necessitat de generar, a través de programes, serveis i equipaments, forces centrípetes que superin les centrífugues per a assolir la inclusió...

Són molts més els matisos que podrien enriquir aquestes definicions, són múltiples els exemples de forces centrífugues, excloents, que generen marginació, i forces centrípetes, integradores, que generen inclusió, però a vegades res millor qui la simplicitat i senzillesa de la definició neutra i asèptica del diccionari.

Exclusió, marginació, #INTEGRACIÓ, inclusió (III de V)

Segueixo avui amb aquesta sèrie sobre els termes exclusió, marginació, integració i inclusió amb la inclusió.

Integració (GDLC):
Acció d'integrar o integrar-se.

Integrar:
Formar, diferents parts, (un tot).
Fer entrar en un tot com a part integrant.
Sotmetre al procés d'integració.


Essent el cercle blau cel la representació gràfica de la societat, es generen dins ella una sèrie de forces centrífugues i centrípetes, provocades per les oportunitats, les desigualtats, la justícia social o la manca d'ella...

Les forces centrípetes són les que generen integració, que fan que moltes vegades, col·lectius, persones excloses, marginades, en risc d'exclusió, tinguin l'oportunitat d'integrar-se.

D'aquí la necessitat de generar, a través de programes, serveis i equipaments, forces centrípetes que superin les centrífugues per promoure la integració...

Però tal i com podem apreciar, el procés encara no està complert...

I demà, la inclusió.

Exclusió, #MARGINACIÓ, integració, inclusió (II de V)

Segueixo avui amb aquesta sèrie sobre els termes exclusió, marginació, integració i inclusió amb la marginació.

Marginació (GDLC):
Acció de marginar o de marginar-se

Marginar:
Dins una comunitat social, donar (a algú) un tracte discriminatori i excloent, impedir la plena integració.
Deixar de banda, ometre, evitar de tractar.


Essent el cercle blau la representació gràfica de la societat, es generen dins ella una sèrie de forces centrífugues i centrípetes, provocades per les oportunitats, les desigualtats, la justícia social o la manca d'ella...

Les forces centrífugues són les que generen marginació, que fan que moltes vegades, col·lectius, persones restin al marge, estiguin, se sentin, marginats...

D'aquí la necessitat de generar, a través de programes, serveis i equipaments, forces centrípetes que superin les centrífugues per vèncer la marginació...

I demà, la integració.

#EXCLUSIÓ, marginació, integració, inclusió (I de V)

Aquesta setmana recupero 4 simples definicions de diccionari sobre els termes exclusió, marginació, integració i inclusió en un viatge que transita, d'una manera simple i gràfica, de l'exclusió a la inclusió.

Exclusió (GDLC):
Acció d'excloure o excloure's

Excloure:
Treure (algú o alguna cosa) d'una banda, d'una cosa, etc., com no devent participar-hi més
Privar l'admissió o l'entrada d'algú o alguna cosa, refusar-li la participació.

Essent el cercle blau la representació gràfica de la societat, es generen dins ella una sèrie de forces centrífugues i centrípetes, provocades per les oportunitats, les desigualtats, la justícia social o la manca d'ella...

Les forces centrífugues són les que generen exclusió, que fan que moltes vegades, col·lectius, persones en resultin excloses. D'aquí el concepte de risc d'exlusió...

D'aquí la necessitat de generar, a través de programes, serveis i equipaments, forces centrípetes que superin les centrífugues per combatre l'exclusió...

I demà, la marginació.