El senyor Garcia, un dels darrers senyors...

Imatge: Pere Duran - INSPAI

Dies enrere es va morir en Rafael Garcia, qui fou, durant uns quants anys, el delegat general de "la Caixa" a Girona. El vaig conèixer i tractar poc i, que jo recordi, durant tot el temps que el vaig conèixer i tractar mai vaig anomenar-lo pel seu nom de pila, sempre m'hi vaig adreçar, i referir, com el senyor Garcia.

El meu primer contacte amb ell va ser a la tardor de l'any 2007; jo tot just feia uns mesos que era coordinador del programa Incorpora de la Fundació "la Caixa" i aleshores les reunions d'aquest programa les fèiem a la seu de "la Caixa", que en aquella època encara era a l'oficina històrica del carrer de Santa Clara de Girona, a tocar del Pont de Pedra.

Tot i que aquest programa aleshores, també ara, tenia el centre de comandament a la seu central corporativa, a la Torre II de la Diagonal de Barcelona, el senyor Garcia tot sovint s'interessava per com anava el programa, per les entitats que en formaven part i pels resultats pel que fa a insercions i als contactes amb les empreses.

Va ser tal el seu interès que fins i tot, durant uns anys, el programa va implicar-se en l'estand de "la Caixa" a la Fira de Mostres, al "Certamen" de les Fires i Festes de Sant Narcís, circumstància que va estrènyer el meu contacte i relació amb la seu territorial de "la Caixa", també amb la seva direcció.

En les visites al seu despatx, a vegades com a passavolant, d'altres a petició seva, sempre vaig trobar-me un senyor que en la conversa difuminava la taula que ens separava, que es mostrava proper i interessat pel que passava al programa que jo coordinava (i coordino encara), sentint-se'l propi com, de fet, era en certa manera.

A mi, que aleshores tenia trenta-pocs anys, era un senyor que m'infonia respecte, però no el respecte amenaçador i que atemoreix d'altres persones amb altes responsabilitats, sinó un respecte institucional i, sobretot, personal per com es mostrava, pròxim tot i la distància (institucional, jeràrquica, social, etc.) que hi havia entre nosaltres. 

Quan va deixar la direcció territorial de "la Caixa" i van venir altres direccions, la bona relació institucional i personal va seguir, però a les altres direccions territorials sempre vaig adreçar-m'hi, i referir-m'hi, pel seu nom de pila, potser perquè eren més joves (més pròxima a la meva generació), potser perquè tenien un altre estil de direcció, però fos pel que fos, el senyor Garcia va ser el darrer a qui vaig tractar, sempre, de senyor. I a fe que ho era...

DEP.

Guanyen les empreses, guanyen els joves!

El segon dossier de l’Observatori Social de “la Caixa”, dedicat a l’atur juvenil i la pobresa, es pregunta si ambdues coses són un problema estructural; el cert és que, de perpetuar-se la situació actual, pot esdevenir-ho.

L’atur és un factor de pobresa en la població en general i és especialment preocupant en els joves, no només per l’elevat percentatge de l’atur juvenil, també perquè la manca d’oportunitats laborals representa un fre al seu procés d’emancipació i, sobretot, d’inclusió social, factors que agreugen les desigualtats socials.

Quasi la meitat dels joves espanyols menors de 25 anys (48,3%; Eurostat 2016) estaven a l’atur el 2015, xifra molt superior a la mitjana europea d’atur juvenil (20,3%) i a la d’atur de la població activa espanyola (21%; 9,1% a Europa).

Amb aquestes xifres es fa difícil que els joves, especialment els que per diversos motius abandonen prematurament els estudis, puguin afrontar amb optimisme i confiança el seu futur. La taxa d’abandonament prematur de l’educació i formació va ser del 20% al 2015; el 15,8% en el cas de les dones de 18 a 24 anys, el 24% en el cas dels homes de la mateixa edat.

Aquests darrers anys les polítiques actives d’ocupació han posat el focus especialment en els joves, enguany també s’hi suma la Fundació Bancària “la Caixa” a través del programa “la Caixa” Feina Jove, finançat pel Fons Social Europeu i cofinançat per la pròpia Fundació Bancària “la Caixa”, amb dotació de 21.765.154 euros.

“la Caixa” Feina Jove és un programa d’ajudes directes a les empreses per la contractació de joves i té per finalitat la generació d’ ocupació jove, estable i de qualitat i així contribuir a reduir la desocupació juvenil a Espanya.

Poden beneficiar-se d’aquest programa empreses, empresaris autònoms, associacions, fundacions i entitats sense ànim de lucre sempre que contractin joves (de 16 a 29 anys i inscrits en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil) per un període mínim de sis mesos en contractes a temps complert. Les ajudes poden arribar a cobrir el 80% dels costos salarials de la contractació.

El Programa “la Caixa” Feina Jove ofereix a les empreses dues modalitats d’ajudes: un ajut màxim de sis mesos de fins a 4.200€ per a la contractació temporal per un període mínim de sis mesos, i un ajut màxim de dotze mesos de fins 9.600€ per a la contractació indefinida.

La contractació ha de representar un increment de la plantilla de l’empresa, doncs el que també s’incentiva és la generació d’ocupació, i les ajudes es perceben als sis mesos posteriors a l’inici del contracte. Les empreses poden sol•licitar les ajudes a través del portal www.lacaixafeinajove.org

"Win-Win". Aquesta és una expressió que, penso, s’ajusta molt per definir programes com aquest, doncs hi guanyen les empreses, hi guanyen els joves.

Hi guanyen les empreses perquè reben una subvenció, un ajut, per la contractació de joves, però més enllà de l’aspecte econòmic guanyen perquè també els representa incorporar persones joves amb il·lusió i ganes d’aprendre i treballar, i naturalment també per la seva contribució a reduir l’atur juvenil.

Hi guanyen els joves perquè se’ls ofereix una oportunitat laboral, l’oportunitat d’accedir a un treball de més qualitat i estabilitat, l’oportunitat per començar, reactivar o millorar la seva carrera professional en empreses socialment compromeses.

Des del programa Incorpora de “la Caixa” assessorem i acompanyem a les empreses que volen participar d’aquesta iniciativa, que es volen beneficiar d’aquestes ajudes, alhora que els oferim també la possibilitat que des de la xarxa d’entitats Incorpora puguem fer-los la preselecció dels i les joves que necessiten.

La crisi econòmica ha tingut un fort impacte, negatiu, sobre la taxa d’ocupació en general i la juvenil en particular; hem d’esperar que la recuperació que ja s’albira tingui també un impacte positiu sobre l’atur juvenil, oferint més i millors oportunitats laborals als joves, contribuint a la seva inclusió laboral i social.

El Programa “la Caixa” Feina Jove ens dóna l’oportunitat de contribuir a l’ocupació juvenil; seria una llàstima desaprofitar aquesta gran oportunitat!

El vídeo de la setmana: 10 anys d'Incorpora, feines que donen vida

Quina és la millor feina del món?
Podríem discutir-ho hores i hores i possiblement no ens posaríem d'acord, ni amb nosaltres mateixos!

La meva no és una feina nova, ni és, possiblement, la millor del món, però com tantes altres és molt necessària, malauradament, doncs encara són molts els qui, per tenir feina, sigui o no la millor del món, necessiten suport, una empenta...

Al programa Incorpora fa 10 anys que estem enfeinats en facilitar que els qui més difícil ho tenen tinguin més oportunitats de trobar, i tenir, feina! Per sort, no ho fem sols!

10 anys del programa Incorpora són molts anys, i són moltes feines... feines que donen vida!



Bon divendres!

10 anys d'Incorpora Girona: ho celebres amb nosaltres?

Celebrant els 10 anys d'Incorpora a Tarragona!

Deu anys no és tota una vida, ni tan sols mitja, poden ser, estadísticament, una vuitena part de tota una vida, que pot semblar poc però que si ens hi aturem a pensar un xic ens adonarem que és molt!

Deu anys no és tota una vida, però sí és tota la vida que, de moment, ha viscut la meva filla petita, per exemple, i per ella deu anys són, més que molts, tots!

Deu anys són els anys que també té el programa Incorpora de "la Caixa", un programa d'inserció laboral que, deu anys després, segueix tenint com a objectiu la col·laboració entre el món social i el món empresarial per generar més oportunitats d'ocupació a persones que, pel motiu que sigui, tenen majors dificultats d'accés al món laboral.

Deu anys també del programa a les comarques de Girona, on tretze entitats socials treballem de valent i en xarxa ajudant a les empreses a cercar els millors candidats i orientant, formant i acompanyant a les persones per esdevenir els millors candidats per les empreses!

Deu anys són molts i és molta la vida, i la feina, que caben dins aquests deu anys! Feina que es tradueix de moltes maneres, amb innumerables bones pràctiques, amb reptes assolits, amb dificultats superades, amb incidències resoltes, amb relats personals de superació, amb històries d'èxit, de persistència i de creixement, i sí, deu anys també es poden traduir en números, i en el cas del programa en general, a nivell d'Espanya, són, entre d'altres, aquests: 381 entitats socials, més de 40.000 col·laboracions d'empreses i més de 130.000 insercions al món laboral!

I en el cas de Girona? Quines són les xifres i, sobretot, quins són els relats, els testimonis, les empreses?

Tot això ho desvetllarem el proper dimarts 8 de novembre a l'EspaiCaixa Girona a la tarda (18h), en el lliurament dels Reconeixements 10 anys Incorpora de “la Caixa” Girona o, com m'agrada subratllar a mi, a la festa del nostre desè aniversari!

Si voleu conèixer més sobre el que fem i com ho fem, o simplement venir a celebrar amb nosaltres aquests 10 anys, hi esteu convidats! Si teniu previst acompanyar-nos, això sí, us prego que ompliu aquest breu formulari confirmant la vostra assistència. Em sembla que valdrà la pena, que passarem una bona estona! I tan si veniu com si no, sempre podreu piular sobre el programa amb l'etiqueta #IncorporalaCaixa!

Deu anys no és tota una vida, però quanta vida hi cap en deu anys: deu anys de feines que donen vida!

Mala llet

La pobresa no només és femenina, als nostres dies té també cara d'infant! La pobresa infantil és avui una trista realitat a casa nostra, prou demostrada amb dades, que té i tindrà conseqüències en la vida dels infants que la pateixen fins i tot quan deixin de ser infants.

Tan indiscutible és que hi ha pobresa infantil com indiscutible és que cal combatre-la, minimitzar-ne els efectes (les conseqüències a nivell de salut, educació i igualtat d'oportunitats) com eradicar-la, atacar les seves causes.

Sota el lema "Cap nen sense bigoti" l'Obra Social "la Caixa" ha organitzat aquests dies una gran recollida de llet, aliment bàsic per al creixement dels infants, amb l'objectiu de fer-ne arribar a totes les llars, en col·laboració amb el Banc dels Aliments.

Aquesta campanya, sens dubte ben intencionada, com tantes altres de recollida d'aliments, va ser objecte de debat i discussió en la sobretaula d'un dinar compartit amb companyes i companys que treballem en l'àmbit social i educatiu, també amb infants, fins al punt que un dels comensals va reconèixer que precisament aquesta campanya li generava més aviat mala llet!

En el fons, raó no li'n falta! La paradoxa és que moltes entitats que treballen en l'àmbit de l'atenció a la infància, i que per tant atenen infants en risc d'exclusió, pateixen encara avui impagaments i retards per part de l'administració, en especial la Generalitat de Catalunya.

Per tal de fer front a les despeses corrents que aquestes entitats tenen (sous, proveïdors, manteniment dels serveis i equipaments...) moltes es veuen abocades, per motiu dels impagaments i retards en els pagaments de la Generalitat, a contractar diferents tipus de productes financers amb entitats bancàries, també la de l'obra social que promou aquesta campanya de recollida de llet, per tal de seguir prestant els seus serveis, que s'entén són necessaris.

Tots aquests productes financers als que les entitats socials han de recórrer tenen les seves obligacions, entre elles naturalment el pagament dels interessos, que en alguns casos poden ascendir a desenes de milers d'euros!

És a dir, amb els interessos que les entitats socials han de pagar per poder fer front a les despeses corrents que tenen fruit dels impagaments o retards de la Generalitat es podria comprar molta, moltíssima llet!

"Cap nen sense bigoti" diu la campanya de recollida de llet; "cap entitat pagant interessos bancaris per pagar el que ens deu l'administració", reclamava irònicament el meu company, tot afegint que "la llet ja l'hi posarem nosaltres!"

A un metre de la Infanta Cristina!

Una de les dues torres de la seu de "la Caixa" a Barcelona. Foto: Roger Casero

Va ser tan sols un instant, just al moment que jo entrava en una sala de reunions ella sortia del seu despatx d'una de les torres de la seu de "la Caixa" a Barcelona. No era la primera vegada que la veia; mesos enrere, en una altra reunió a l'Obra Social de "la Caixa" vaig veure-la prop del vestíbul; jo entrava a l'edifici i ella hi circulava rutinàriament...

La Infanta Cristina viu envoltada d'un temps ençà d'acusacions de presumpta corrupció, vinculada a les activitats, conjuntes o no, del seu marit, el vingut a menys Iñaki Urgangarín.

L'altre dia, al veure-la tan d'aprop, instintivament vaig pensar: amb la que li està caient (merescudament o no, ja es veurà... o no) ella segueix anant a treballar, quan podria perfectament estalviar-s'ho!

No seré jo qui judiqui si el què Cristina de Borbón i Grecia fa a la Fundació "la Caixa" és treballar o no, però el que és evident és que si hi té alguna responsabilitat, no l'eludeix. Al cap i a la fi, el que possiblement també faríem tots nosaltres!

A un metre la Infanta Cristina és com tu i com jo, una persona més. Tan de fos aquest, el d'una persona més, el d'una ciutadana més, el tracte que que hauria de rebre per part de la Justícia, respecte a les causes que pugui tenir obertes...

Innocent jo, sempre massa innocent!

La qüestió és que parlin de tu, encara que sigui en @QuimMonzo!

Fent temps a l'hotel fullejava, ahir al matí, La Vanguardia; em va agradar llegir, com gairebé sempre, l'article d'en Quim Monzó: "Tu, tu, tot, tu, tothom..."

Sobre el tema del "tots" vs "tothom" ja li n'havia sentit parlar a la ràdio, a Rac1; no així del ja extingit eslògan "Parlem?", que s'ha canviat pel de "Tu ets l'Estrella"...

L'article d'ahir d'en Monzó, però, em va fer recordar, i buscar, un altre que, ho reconec, al seu dia em va molestar: "Jesús ya tiene trabajo". La molèstia era més que pel què deia, per la meva proximitat, no a en Jesús, a qui no conec personalment, sinó al programa del que ell era, és encara, beneficiari: el programa Incorpora de "la Caixa", que jo coordino a Girona. L'important, vaig pensar aleshores, és que en Jesús treballa i està redreçant la seva vida! El primer impuls, ja se sap...

Quim Monzó encertava de ple en el seu argument lingüístic: el què va patir en Jesús durant dues dècades en cap cas podia ser alcoholèmia, sinó alcoholisme, però penso que no va encertar en la seva hipòtesi de perquè des del programa Incorpora, o l'empresa de comunicació que l'Obra Social va contractar per aquella campanya, es va mantenir aquesta incorrecció en els materials de difusió, en aquell cas, un anunci.

Deia Monzó: "Entonces ¿por qué los de Incorpora nos dicen que Jesús lleva veinte años con un problema de alcoholemia y esconden la palabra alcoholismo? Pues porque alcoholemia les parece más fino, más suave, menos estrepitoso. Lo hacen para no incomodar"

No sé si incloure el terme "alcoholemia" en comptes d'"alcoholisme" va ser un error o no dels responsables de la campanya; intueixo, i m'agradaria pensar, que no; en tot cas penso que caldria buscar en la font, en el propi Jesús, per especular sobre el què va passar. És ell, en Jesús, qui diu, en el vídeo testimonial sobre la seva inserció social i laboral "alcoholemia" en comptes d'"alcoholismo"



Diu Jesús al vídeo: "(...) me he sentido desesperado, durante veinte años, casi, con la alcoholemia!"

Si en Jesús no fos un testimoni real, un beneficiari real del programa Incorpora, i fós un actor que simula ser un beneficiari, segurament li haurien fet repetir la gravació corregint l'error, però del què es tractava era precisament que ell expliqués la seva història i que ho fés amb les seves pròpies paraules...

Possiblement, per donar més versemblança al missatge, es va decidir mantenir, malgrat ser incorrecte, el terme "alcoholemia", si és així com l'expressava en Jesús...

Més o menys com quan al seu dia Sau va mantenir el terme incorrecte "reflexada", en comptes del correcte "reflectida", quan es refereixen a la lluna a la cançó Boig per tu...

Bé o malament la qüestió és que parlin de tu, diuen... I millor, molt millor, si és en Monzó!


Fent temps a l'hotel fullejava, ahir al matí, La Vanguardia i després d'esmorzar vaig assistir, juntament amb la resta de coordinacions, a la reunió del programa Incorpora de "la Caixa"...