Quan són socials, la innovació i l’emprenedoria?

Innovar o emprendre, per si sols, no són garantia de drets ni d’equitat; segurament, per poc que hi pensem, ens vindran al cap exemples d’innovació o d’emprenedoria que, precisament, han generat més desigualtats i fins i tot han vulnerat drets. Naturalment, no totes les iniciatives d’innovació i d’emprenedoria són pernicioses; la clau és sempre poder-ne identificar el propòsit.  

Quan adjectivem de social la innovació i l’emprenedoria, parlem d’una intenció i d’un propòsit clars: millorar el benestar de les persones més vulnerables i reduir desigualtats. Però no es tracta només del propòsit; també de la manera com aquest es persegueix, amb processos que posin les persones al centre i amb models de governança participativa.  

La innovació i l’emprenedoria social no se centren en la novetat per la novetat, ni en l’activitat econòmica en si mateixa, sinó en l’oportunitat que solucions noves o millorades i activitats productives contribueixin a resoldre necessitats socials, a reduir desigualtats i a millorar la qualitat de vida de les persones.  

D’iniciatives d’innovació i d’emprenedoria socials n’hi ha moltes. Verificabot, de la Fundació El 7, és un xatbot pensat per protegir persones vulnerables dels riscos digitals que, amb una interfície senzilla i consells útils, ajuda a reduir la bretxa digital i a prevenir enganys com el phishing o el robatori de dades. És innovació tecnològica amb propòsit social i inclusiu.  

També COOSIR, impulsat per la Cooperativa Idària, neix per formar i inserir laboralment persones en situació de vulnerabilitat, amb especial atenció a les dones, i aposta per la confecció de roba esportiva de proximitat amb criteris de sostenibilitat ambiental. És emprenedoria amb arrelament al territori, que crea oportunitats laborals, dignifica un ofici i reforça una identitat industrial lligada a Salt.  

Si observem què fa que una iniciativa d’innovació o d’emprenedoria mereixi l’adjectiu de “social”, hi trobem elements comuns que s’entrellacen i es retroalimenten: una missió social explícita que orienta totes les decisions; una governança participada que rendeix comptes i implica les persones destinatàries; indicadors d’impacte que permeten avaluar a qui i en què es millora; sostenibilitat econòmica del projecte, sovint sostinguda gràcies a la col·laboració entre entitats, organismes i institucions; i una mirada inclusiva des del disseny fins a l’execució, incorporant diversitat i accessibilitat. Quan convé, la tecnologia s’hi posa al servei, respectant dades i drets i sumant eficàcia a la relació humana que sosté l’acció social.  

Aquest és l’esperit que, des de fa quinze anys, traslladem als Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, que organitzem per identificar i empènyer iniciatives d’innovació i d’emprenedoria socials que milloren la vida de les persones. En aquest temps hem estat testimonis, a través de la gran quantitat de projectes presentats i reconeguts, de l’arrelament i la força que la innovació i l’emprenedoria social tenen a Catalunya, i de l’aposta d’entitats i empreses socials per fer-ne motor d’equitat i de garantia de drets.

En la categoria d’Innovació Social hem reconegut propostes que es deuen a la seva missió i obren camí a altres territoris, com Kloosiv Housing SCCL, una cooperativa que utilitza eines digitals i acompanyament professional per facilitar l’accés inclusiu a l’habitatge, o A‑porta. A toc de porta transformant els barris (CONFAVC), que treballa des de la proximitat veïnal per detectar necessitats, activar suports i enfortir vincles, demostrant que una trucada a la porta pot ser l’inici d’una comunitat més saludable i cohesionada.  

Pel que fa a l’Emprenedoria Social, hem distingit iniciatives que articulen un model econòmic al servei de la missió, com Donem Vida al Bosc, de la Fundació Integra Pirineus, que amb la gestió forestal sostenible redueix el risc d’incendis i crea ocupació per a persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn de salut mental, tancant el cercle amb la producció de biomassa; i les Cosidores de Salt, que professionalitzen i donen treball digne a dones cosidores, recuperant i reforçant el teixit productiu local. En tots dos casos, l’activitat econòmica no és el destí, sinó el vehicle que sosté l’impacte social i l’equilibri territorial.  

Quan són socials, la innovació i l’emprenedoria? Ho són quan deixen de ser un fi en si mateixos i esdevenen el mitjà per arribar millor allà on volem anar: a l’equitat i al compliment dels drets. Des del tercer sector social, innovem i emprenem mantenint-nos fidels als valors que ens defineixen, amb propòsit social, governança participativa, avaluació de l’impacte, rendició de comptes i reinversió enfocada a la nostra missió. Al capdavall, el que ens diferencia, també en innovació i emprenedoria, no és què fem, sinó per què ho fem i com ho fem. 

Article publicat al Social.cat.

“Bones pràctiques en l’acció social”: de la missió a l’acció

Les entitats socials, i Plataforma Educativa no n'és una excepció, concentrem tot allò que som i, alhora, volem ser en la missió, la visió i els valors, una mena de pastilla de caldo concentrat que, quan es dilueix en tots i cadascun dels centres i serveis de l'entitat, els enriqueixen.

És cert que la missió, la visió i els valors es redacten d'una manera molt genèrica i generalista, amb conceptes molt amplis aparentment intercanviables entre ells, fins i tot entre diferents organitzacions, entitats, empreses; paraules que sense el context necessari poden esdevenir fins i tot vàcues i excessivament grandiloqüents i presumptuoses. Tan cert és això, cert i a vegades inevitable, com la necessitat de transformar totes aquestes generalitats en accions i fets concrets, tangibles i mesurables. Aquest és sempre el repte de les organitzacions, la veritable prova del cotó.

La missió, visió i valors són només la punta de l'iceberg, una de les parts visibles de l'entitat per a la majoria de persones, però entitat endins la part submergida es fa visible i present en forma de pla estratègic, pla anual i de cada un dels projectes educatius de centres i serveis, també de cada un dels plans educatius individuals de cada persona atesa en aquests centres i serveis. Tota aquesta documentació estratègica i educativa es nodreix de la missió, visió i valors, i alhora els nodreix, enriqueix i, naturalment, els transforma en processos que sovint només passen portes endins.

D'aquest necessari alineament, sempre bidireccional, es retro alimenta i creix l'entitat, avança col·lectivament en el seu dia a dia. És clar que documents com el pla estratègic, el pla anual, els projectes educatius dels centres i serveis o els projectes educatius individuals de les persones ateses, solen ser d'ús i consum intern i no sempre, per raons òbvies, poden tenir una dimensió pública. D'aquí la necessitat, també, de cercar altres formats per a abocar, de forma més o menys ordenada, tot el que aquests documents, i sobretot la praxi educativa, diuen de l'entitat.

Escriure obliga a pensar, moltes vegades a llegir, i sempre a reflexionar sobre el que es vol dir, com es vol dir, a qui es vol dir i perquè es vol dir. I si les paraules se les endú el vent, les escrites negre sobre blanc romanen (quasi) per sempre, atrapades en les pàgines dels llibres, a mercè del judici de qui les vulgui llegir, esdevenint testimoni, petjada en aquest cas, d'un camí recorregut, i voluntat d'un camí per recórrer.

Fa uns anys a Plataforma Educativa vam prendre a consciència la decisió d'escriure, de destinar una part dels nostres recursos a la publicació de llibres, uns llibres que ens permeten explorar, precisament, la part submergida de l'iceberg, anar més enllà de les generalitats de la missió, visió i valors, ampliar el focus i observar, amb un major detall, projectes, programes, persones, centres i serveis de l'entitat.

“Bones Pràctiques en l'acció social", llibre publicat i presentat aquest darrer Sant Jordi, conté quatre bones pràctiques d'accions que desenvolupa Plataforma Educativa per a la millora de la qualitat de vida de les persones i els col·lectius que atenem, serveis i programes que potencien la seva autonomia, que ofereixen una atenció més especialitzada i que cerquen potenciar al màxim la seva inclusió i participació social.

Amb aquest són onze els llibres publicats per Plataforma Educativa al llarg dels darrers deu anys, llibres diversos que han tractat temàtiques com l'acolliment familiar, el model d'atenció residencial dels infants tutelats, la participació en projectes europeus, la llei d'infància o els joves menors no acompanyats des de diferents mirades i veus, i amb estils també diferents, a voltes més tècnics, a voltes més científics, a voltes més literaris...

Aquest llibre es publica, a més, a les portes d'una important efemèride: els 25 anys de Plataforma Educativa! L'evolució i transformació de l'entitat al llarg d'aquest quart de segle és evident i, com també transmet el llibre en alguna de les seves pàgines, aquesta transformació ha estat motivada per la necessitat de dotar-nos de més recursos i serveis per a cobrir les noves necessitats que al llarg d'aquests anys han tingut les persones que atenem, una transformació que sobrepassa la mateixa entitat en la mesura que vol contribuir, alhora, a l'evolució i transformació del tercer sector social en particular, i de la societat en general.

25 anys després Plataforma Educativa continuem volent ser, com diu la nostra missió, “un referent del sector, actuant de forma socialment responsable i innovadora”.

Article publicat el dijous 9 de maig a Social.cat.