Així comença... ¡Arriba el campo!

Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre que no parla tant de com va finalitzar el franquisme (ara que fa 50 anys que va morir el dictador Francisco Franco, que no morir el franquisme...) sinó com es va consolidar, també a casa nostra.

El llibre ¡Arriba el campo! (Diputació de Girona, 2001), de Jordi Font i Agulló, ens ajuda a observar el franquisme des del món rural, mostrant-nos com pagesos i petits propietaris van viure i assumir la dictadura entre la por, la resignació i, naturalment en alguns casos, l'acceptació. El llibre ens convida a reflexionar sobre com el règim va arrelar en el dia a dia de la gent, de la nostra gent, i com aquest passat encara pesa en la memòria col·lectiva.

¡Arriba el campo! és un llibre que, en el seu pròleg, escrit pel professor d'història contemporània Pere Ysàs, comença així:

PRÒLEG

Fa poques setmanes, la commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la mort de Franco va propiciar que es manifestés un notable interès públic per la dictadura i per la seva desaparició. Algunes veus van fer notar de nou la desmemòria pública sobre el règim franquista -o la persistència de determinada memòria laudatòria perceptible encara en carrers i places de moltes ciutats espanyoles, àdhuc monuments, dedicats a personatges destacats del franquisme i es va al·ludir, per enèsima vegada, al denominat "pacte de silenci" materialitzat suposadament durant la transició de la dictadura a la democràcia.

És evident que en el camí de la dictadura a la democràcia la majoria de forces polítiques, i bona part de la societat espanyola, van optar per no passar comptes amb la dictadura i concentrar-se en la construcció del règim democràtic; opció segurament inevitable ateses les condicions en què va fer-se el canvi polític per exemple, amb unes Forces Armades obertament hostils a la democràcia, però amb efectes polítics profundament desiguals i, en definitiva, perversos: així quedaven en un mes que discret segon pla tant les complicitats amb la dictadura d'uns com el compromís antifranquista d'altres. Amb tot, la renúncia a una impossible exigència de responsabilitats no havia de comportar necessàriament altres fenòmens, com per exemple l'oblit de la memòria de l'antifranquisme, tot i que per a molts no fos especialment favorable o còmoda.

Però si en la vida política i en l'opinió pública el franquisme ha estat efectivament obviat o mistificades continuen utilitzant formulacions com "règim anterior" o "anterior cap de l'Estat" per referir-se a la dictadura i al dictador-, la historiografia s'ha ocupat a bastament de l'estudi del règim franquista i de la societat durant els gairebé quaranta anys de la seva existència, fins al punt que avui és un dels temes de més interès per als contemporaneïstes. Aquest excel·lent llibre de Jordi Font i Agulló, fruit d'una llarga i laboriosa recerca, és una mostra de la millor investigació que avui s'està desenvolupant a Catalunya i a Espanya sobre el règim i sobre l'època franquistes, una investigació feta amb el màxim rigor, amb bases molt sòlides de caràcter documental i testimonial, i amb la consulta d'una àmplia bibliografia internacional per introduir una essencial dimensió comparativa que, a més, aporta nova llum sobre molts problemes.

L'estudi de Jordi Font s'ocupa d'una qüestió cabdal, com és la relativa a les actituds polítiques envers la dictadura, i ho fa a partir d'un espai i d'un temps delimitats -les comarques empordaneses entre 1939 i 1959- per poder procedir a una anàlisi exhaustiva, microscòpica, com afirma l'autor. Qüestió cabdal per entendre el règim i l'època franquista, però també cabdal per analitzar la memòria i la desmemòria actuals.