Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).
Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.
Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.
Avui obrim un llibre que, tot i publicar-se fa 18 anys, segueix essent, malauradament, d'actualitat...
"Atrapada en el espejo" (El Aleph Editores, 2007), de Gemma Lienas, explica la història de la Laura, una noia que queda atrapada en una relació de parella marcada pel control i la manipulació, a través de la veu de la Gina, la seva millor amiga, que a partir de la sobtada mort de la Laura, fa una relectura de la seva vida per intentar entendre les causes de la seva mort.
El llibre, tota una referència de la lluita contra la violència masclista, ens ajuda a entendre com aquesta s'emmascara sota l'aparença de l'amor, i entendre la dificultat de detectar-la i fer-la aflorar, i per això quasi vint anys després de la seva publicació, segueix essent una eina de sensibilització per a la lluita i erradicació de les violències contra les dones.
"Atrapada en el espejo" és un llibre que comença així:
Laura ha muerto.
La noticia me llegó inesperadamente, mediante un mensaje grabado por Ana, su madre, en el contestador de mi móvil. Aquella información tan breve me penetró en el cerebro como si me hubieran clavado un punzón con fuerza.
Maldije a Ana hasta el tuétano. Laura ha muerto. Así, con una frase de tres palabras y nada más.
Una frase que me había dejado una taquicardia vertiginosa en las venas del cuello y la garganta agarrotada alrededor de un grito silencioso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada