Quan en el títol d'una cançó hi apareix un nom, només el nom, pensem que al darrera hi ha una persona relativament propera a qui l'ha composat, tot i que, com hem vist, a vegades el nom real és un altre, malgrat al darrera hi seguim trobant una persona real que l'ha inspirat. I quan hi trobem, a banda del nom, el cognom? És clar que aquí ja sembla més evident que la persona és real, com Barbra Streisand, que si el nom ens identifica, molt més ens identifica si va acompanyat del o dels cognoms.
Però no sempre és així o, si més no, no és així en la cançó d'avui: John Boy no existeix, ni ha existit com a persona; tal vegada sí com a personificació, però això ja és una altra història.
I la història, sembla ser, és que John Boy és una reinterpretació de "Jon", denominació vulgar de lesbiana a Rússia, i "Boi" (o boy?) d'amor, i resulta que en una gira del grup per terres russes els hi deien "Boi Jon", és a dir, Love of Lesbian...
John Boy, aquest "gran telépata de Dublín, algo ambiguo y de infancia gris" vindria a ser l'alter ego del grup, la personificació del grup, tot i que hi ha altres teories que alimenten la idea que pugui estar inspirat en Bono d'U2, Joe Strummer de The Clash, Robert Smith de "The Cure"...
En fi, hipnotitzat per la seva música he de reconèixer que, no ara sinó de fa anys, "ahora ya soy, otro fan de John Boy"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada