"Fills de mala mare?"

La setmana passada, arran d'un comentari de Jordi Basté als de "la secta de les 6" sobre l'agressió sexual grupal d'Igualada, vaig enviar aquest correu electrònic a "El Món a Rac1" :

"Bon dia,
tot i que entenc que, davant la crueltat dels fets (agressió sexual múltiple a Igualada) l'expressió pugui fer-se present, titllar els agressors de "fills de mala mare", com ha fet Jordi Basté a les 6 del matí, no és l'expressió més afortunada per referir-s'hi, ja que aquest insult es projecta sobre les mares, i no sobre els agressors.

Suposo que tant el servei lingüístic com la comissió d'igualtat de RAC1 ja ho haurà advertit.
Només ho volia transmetre tot i que, insisteixo, entenc que l'expressió es pugui escapar.

Moltes gràcies."

De moment no m'han respost, ni ho espero... Hores més tard, a Twitter, també vaig veure que moltes persones titllaven als agressors de" fdp", "fills de puta" i fins i tot "fills de la grandíssima puta". Ho deien homes, ho deien dones...

Penso, sincerament, que caldria eradicar aquest insult i, posats a insultar els agressors, centrar l'ofensa en ells i no sobre les seves mares, per més que aquest pugui ser l'insult que més els ofengui, que a les mares ni mencionar-les!

Si Twitter fos el legislador, o si legisléssim a cop de piulada, possiblement avui ja hauríem recuperat la pena capital i executat més d'una persona; és cert que a Twitter, com en les converses de bar, massa sovint se'ns escalfa la boca, ens cremen els dits.

Entenc que ens encenem, jo també m'encenc a vegades, i per molt menys (una broma sexual de mal gust a una filla meva) m'he sulfurat, pel que davant uns fets com aquests no sé com reaccionaria, tot i que sospito que d'entrada no de forma mesurada...

Insultar a les mares, sota el pretext d'insultar els agressors, té quelcom de paradoxal, quan no de contradictori, pel substrat del propi insult: és culpa de les mares el comportament dels seus fills?

Jo deixaria a les mares en pau, que potser prou pena passen, i, com diuen les expertes, també deixaria en pau a la víctima, i posaria el focus en els agressors, en què els passa a aquests homes que agredeixen i violen, que necessiten (?) agredir i violar, que no respecten a les dones (tampoc a altres homes) i que són la punta de l'iceberg, la part més visible, d'aquest greu problema estructural que tenim.

Perquè sí, ells són qui violen, qui agraeixen, i han de ser jutjats i complir les condemnes, però això no resol el problema, ja que el problema és més profund, també més complex, i ens interpel·la a tothom, especialment als homes.

Què ens passa als homes? Perquè els homes fem aquestes barbaritats? Aquí és on hem de posar el focus, també part de l'esforç, i deixar en pau a les mares, i no enlluernar a les víctimes situant-les al bell mig de l'arena del circ...