Jo aniré a Fires per tu

Massa gent l'atabala; no només la gent, massa de tot l'atabala. Per exemple, massa productes en un passadís d'un supermercat, o a les lleixes d'una botiga. Massa informació, massa estímuls que el seu cap, que ara va més lent, no té temps per processar i es satura.

Com quan, per exemple, en un sopar de colla estem entre dues o tres converses i les sentim totes, però no n'escoltem cap; o quan hem d'estar pendents de diferents tasques alhora (ara que es venera tant això de la multi tasca) i no donem a l'abast, ni en fem cap de bé... Situacions que, si (aparentment) amb plenitud de condicions ens saturen i atabalen imagineu-vos amb una afectació cognitiva, causada en aquest cas pel Covid Persistent, que fa que tot s'hagi de processar més lentament.

Massa gent l'atabala i les Fires de Girona són sinònim, aquest any que han tornat, de gent, de molta gent, massa gent per ella. Anar a Fires cansa, ja sigui a les barraques o a les atraccions, i anar-hi, ja d'entrada, amb cansament sortint de casa és esgotador. I a banda d'esgotador físicament ho és també a nivell cognitiu per la borratxera d'estímuls: cares, llums, sons, moviment... Els canals visual, auditiu i cinestèsic estressats per moments!

Ei, que de ganes no li'n falten, al contrari! No és qüestió de ganes, sinó de forces, d'ànim. Amb petites dosis és una altra cosa, com per exemple l'actuació que va fer, juntament amb nosaltres, la seva família, a l'acte de lliurament del Premi Casero; això ja va ser un esforç també, però més mesurat.

L'acte del Premi Casero ha estat, de moment, les úniques Fires per la Sira; mirarem de fer alguna escapadeta més, mentre m'insisteix que vagi a Fires per ella...

Jo aniré a Fires per tu, Sira, però és amb tu que m'agrada anar-hi!