És automàtic i fins i tot matemàtic, que em sembla que funciona el 100% de les vegades. Jo no ho he fet ni ho faria, no és el meu estil, però hi ha qui, em sembla, no pot deixar de fer-ho, i fins i tot en gaudeix.
Passa a Twitter, on si no? La piulada és aparentment innocent, innòcua, però a dins hi duu verí i necessita de respostes i comentaris per inocular-lo. Segurament n'heu vist i qui sap si participat.
La piulada és una imatge de líders polítics, no sé, per exemple d'ERC, i el text, breu, convida a dir què suggereix la imatge. Els insults apareixen, generalment, des de la primera resposta, amb comentaris que vomiten bilis, i arriba un moment que tot plegat sembla un concurs per veure qui la diu més grossa. Violència verbal gratuïta i, penso jo, innecessària.
I en aquest exemple no són fatxes com els que van irrompre violentament a Blanquerna, són persones suposadament civilitzades, que actuen com socis "tribuneros", desfogant-se de vés a saber quina frustració insultant a Twitter.
És tirar-los l'ham, la piulada, i picar; és tirar-los carn i aparèixer de sobte com piranyes i, en una orgia de sang, trinxar tot el què és tou.
És clar que que no sé qui és pitjor, qui publica la piulada o qui la respon. Bé, si que ho sé...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada