Fa uns dies que a cap hora ja estem a les fosques. Que depriment. Tant depriment que afegir-hi un signe d'exclamació podria semblar un bri d'alegria...
Sí, al matí clareja més aviat, que això del canvi d'hora és com la flassada del llit: si l'estires amunt, tens fred de peus!
Fred de peus! Aquest era el nom d'un grup efímer de l'escena musical de Girona dels anys noranta, que tenien una divertida broma. Ballaven movent els peus amb certa gràcia (la que tenien, la que podien) i et preguntaven: Fred Astaire? I ells mateixos es responien: no, Fred de peus!
Personalment m'agraden més les tardes llargues que les matinades clares, i posats a estirar el dia jo l'estiraria per la tarda. Sí, jo mantindria l'horari d'estiu o, com a mínim, retocaria el fus horari.
Aquest és un tema, tant el de l'horari d'estiu contra l'horari d'hivern com el del fus horari, en el que difícilment ens posem d'acord, possiblement perquè hi intervenen diversos factors: econòmics, energètics, personals, emocionals, laborals, de consum...
Que la tarda s'escurci a l'hivern facilita més la conciliació familiar? Que claregi més aviat fa que comencem abans la nostra jornada laboral? Un canvi de fus horari faria canviar els nostres horaris comercials? Per cada pregunta apareixen tantes respostes com interessos hi ha.
Abans de la pandèmia des d'Europa es va voler liquidar el canvi d'horari i al final el que es va liquidar va ser la proposta.
No sé, jo també sóc un mar de dubtes, tot i que tinc dues certeses: m'agrada més l'horari d'estiu, i m'agraden més els horaris de França, per dir un estat proper que, tot i tenir el mateix fus horari, té uns horaris diferents.
En fi, val més que vagi enllestint aquest article que ja són quarts de cinc de la tarda i d'aquí no se'm farà fosc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada