El fracàs del 52%

Aquesta setmana s'accentua de nou la ciclotímia del govern amb la tramitació del pressupost de 2022, amb el grup parlamentari de Junts responsabilitzant el president Aragonès de trinxar el 52%.

Aquests estirabots de Junts ara ja no sorprenen i no descartaria que el propi pacte de govern inclogués que la gestió de les discrepàncies es farà al safareig dels faristols parlamentaris, finant allò que la roba bruta es renta a casa...

Amb les declaracions dels líders del grup parlamentari de Junts, que no els del govern, assenyalant amb el dit el president Aragonès dia sí, dia també, sembla que més que un partit de govern sigui d'oposició. I en relació al pressupost sembla que més que els Comuns, el que més els molesta és que Aragonès sigui president. Cada vegada ho dissimulen menys i això, s'ha de dir, també és d'agrair.

El president Aragonès fa de president, ara que la pilota és seva, i exerceix el càrrec fent ús del seu poder, ara vetant els representants de Junts a la Taula de Diàleg, ara negociant amb els Comuns el pressupost després de l'esmena a la totalitat de la CUP.

També va fer de president el president Torra, ara jugant amb les pancartes, després pactant el pressupost 2020 amb els Comuns...

Ho sap tothom i no és profecia: la independència no és a l'agenda política del president Aragonès i, em sembla, tampoc del seu govern. Exercir-la o declarar-la, vull dir, com tampoc ho estava a la del president Torra i, em sembla, a la del seu govern.

D'aquí plora la criatura, la CUP si voleu, que novament diu no, no, no i no. I aquest és el fracàs del 52%, sumar pensant que es pot fer la independència, quan ni tan sols es pot fer un pressupost.