Ara que ja hem perdut definitivament la primavera, sense un Sant Jordi omplint de llibres i roses els carrers, i sense el Temps de Flors col•lapsant Girona, ens interroguem si tindrem estiu, i en cas de tenir-lo, quin estiu tindrem...
I se'ns fa feixuc imaginar-nos encara en confinament, sense poder trepitjar la sorra de la platja, o nedar fins a la boia, confitant-nos la mainada a casa, i confitant-nos també a nosaltres mateixos...
Potser per això, per la basarda que ens genera projectar un estiu farcit de restriccions com aquesta primavera, aquests dies comencem a esbossar un estiu amb activitats de lleure per a la mainada, amb extra (o no!) d’activitat docent, i una lenta recuperació de l’activitat laboral, comercial i turística...
És clar que això que fem ara nosaltres és, si fa o no fa, com el que The Durutti Column feien amb aquesta cançó, un esbós per a un estiu...
Feu-me cas, l'esbós us sortirà millor si escolteu aquesta cançó amb els ulls tancats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada