Assaig general, o prova de foc?

Aquest passat diumenge per molts infants es van obrir, literalment, les portes del cel, quan es van obrir les de casa seva.

Més de quaranta dies després van sortir de casa i trepitjar, de nou, el carrer i van trencar finalment, i feliç a jutjar per la majoria de les imatges, el confinament.

Més enllà d'alguna imatge viralitzada amb algunes aglomeracions, i d'alguna família que va fer una interpretació lliure de les recomanacions per sortir, la immensa majoria de famílies i mainada van sortir amb responsabilitat, i sobretot van gaudir del moment, malgrat l'encara controlada llibertat.

Aquesta flexibilització de les mesures de confinament és un assaig general o una prova de foc? Potser és una mica ambdues coses.

Obrir ara les portes del carrer als infants els permet anar aprenent, sobre la marxa, a tornar a sortir al carrer; també als pares i mares, de la mateixa manera que les persones treballadores que van tornant al seu lloc de treball van aprenent, i adaptant-se a les noves mesures preventives i de seguretat.

Aquest assaig general, però, no està exempt de risc, pel que també és, alhora, una prova de foc. I el que posem en joc és la nostra responsabilitat individual i, per tant, també col·lectiva, perquè ara ja sabem que l'èxit de la superació d'aquesta crisi, del desconfinament, depèn sobretot del que fem, o deixem de fer cada un de nosaltres.

Cada dia és un assaig general, cada dia una prova de foc...