De lletres pures, amb grec i llatí, que per desús ja quasi no recordo... I "de lletres" em defineix com si fos un tret d'identitat més, com la Vespa quan era jove, les arracades per qui les veu o les ulleres de quasi tota la vida!
Al seu dia, quan feia BUP i COU, podria haver-me quedat a mig camí, a lletres mixtes, però a segon de BUP les matemàtiques i la física i química se'm van començar a entravessar, i de quina manera! Aquestes assignatures van ser el meu calvari particular, i quasi la meva perdició, a l'institut.
En canvi amb les assignatures de lletres, i especialment la història i la literatura catalana, tot semblava anar més rodat; tampoc a la perfecció i fi com una seda, però sí més rodat...
Sóc molt de lletres i poc de ciències, potser per una certa predisposició, potser pel professorat, potser per la necessitat de decantar-me més cap a una banda que per l'altra, potser per tot plegat!
Sigui com sigui, i pel que sigui, aquesta decantació cap a les lletres va derivar en l'auto convenciment (encara viu, encara present) que les ciències i jo, que les matemàtiques i jo som i serem sempre irreconciliables! I quelcom semblant em passa també amb la música i el maleït pentagrama!
I encara sort de l'excel! L'excel m'ha permès, des de fa uns anys, fer-me la il•lusió, fantasia fins i tot, que entre les matemàtiques i jo les coses podrien haver estat diferents d’haver tingut una altra oportunitat, d’haver anat diferents, les coses a l’institut...
El meu únic i gran consol és que la meva turmentosa relació amb les matemàtiques i les ciències no és hereditària, com el pigment dels meus ulls i el color del meus cabells (de jove!). És clar que un dia la meva filla gran em va demanar que li repassés un treball sobre història de les matemàtiques (estudia les abans anomenades "exactes" a la universitat) i només li vaig poder fer observacions de caràcter lingüístic i gramatical...
Tota aquesta regressió matemàtica d'avui és responsabilitat de l'article "Tothom pot aprendre matemàtiques?".
I tot i que la resposta s'intueix només de veure la pregunta (i serà que sí), la veritat és que ara ja no sé si vull aprendre més matemàtiques de les poques que sé, que sóc de lletres, jo... de lletres pures!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada