Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dilluns, 16 de març del 2020
Ens en sortirem? Sí, i tant!
"Transitamos éstos días por senderos desconocidos e inciertos, con cierto temor y un confinamiento nunca visto, ni vivido. Se ponen en juego, ya desde hace días, nuestras habilidades y competencias en adaptación al cambio, gestión de la incertidumbre y capacidad de resistencia, que los 15 días (cómo mínimo) se nos van a hacer muy largos!"
Aquest dissabte al vespre compartia aquest missatge en el grup de WhatsApp dels i les coordinadores del programa Incorpora d'arreu d'Espanya, que, com tothom, també veiem alterada la nostra vida personal i professional.
El confinament a casa, amb tot el que l'estat d'alarma implica, suposa un repte per a tothom i ens obliga, vulguem o no, a adaptar-nos a una situació no volguda, amb una imprescindible restricció de la nostra vida social, personal, familiar i laboral.
L'adaptació a aquests canvi d'hàbits, de rutines, d'activitats i de relacions poc o molt ens trasbalsa i ens projecta un escenari, de com a mínim dues setmanes, d'una certa resistència. I tot i que cada casa és un món, a cada casa serà imprescindible, aquests dies, refer i adaptar les normes de convivències a les circumstàncies del confinament, ja que tota l'estructura que els horaris laborals, escolars i extraescolars (o els d'altres activitats socials) sostenien ha desaparegut sobtadament i ara ens trobem amb la realitat de conviure confinats sense un horari establert.
A casa meva les "Corona Tasques" han començat a posar ordre i concert a aquests dies; les "Corona Tasques" i un mínim acord de programació horària per mantenir un mínim d'activitat laboral i escolar.
L'estat d'alarma inevitablement també ens altera els ànims i per moments ens pot fer surar la sensibilitat a flor de pell; ja hem vist com, fins i tot abans de decretar-se, s'ha escampat cert pànic en forma de compra compulsiva de certs productes dels supermercats... És important mantenir la calma i no deixar-nos endur pels estats d'ànim d'alteració que massa vegades genera la permanent connexió amb la informació.
Aquests han de ser dies d'estar informats, però tampoc permanentment ni tothora, per més que les televisions ens ofereixin coronavirus al llarg del dia, en la seva extensa graella televisiva. Aquests dies és molt important, també, desconnectar del coronavirus; és per això que no entenc que, per exemple, precisament per una qüestió de servei públic TV3 no destini part de la seva graella a l'entreteniment, en comptes de destinar-la, quasi per complert, a la informació derivada per aquesta situació del coronavirus...
Afortunadament gran part del consum audiovisual defuig dels canals convencionals i aquests dies moltes famílies es submergiran com mai en els continguts de les plataformes digitals... I estic convençut que també es submergiran entre els lloms dels llibres de la seva biblioteca...
Aquests quinze dies són també l'oportunitat per fer coses diferents, per fer allò que diem que no podem fer per manca de temps (sí, llegir!, i també escriure, o posar ordre a casa, o a la vida de cadascú!), o fer coses noves en família: a casa mirarem de donar cos i forma a les sessions de "Corona Gym", el nostre particular programa d'entrenament (i entreteniment) físic!
El confinament i l'estat d'alarma ens repta, em repta a mi i et repta a tu, repta a tothom; com el visquem és cosa nostra, i de la capacitat d'activar i posar en joc les nostres habilitats i competències en adaptació al canvi, gestió de la incertesa i capacitat de resistència. I com diu "Bob, el manetes": Ens en sortirem? Sí, i tant!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada