dimecres, 18 de març de 2020

Per molts anys mare!


En condicions normals avui la visitaria, segurament a la tarda, per felicitar-la personalment!

Abans, al matí a primera hora, l'hauria trucat per felicitar-la telefònicament, i ho hauria fet també per un grup familiar de WhatsApp que serveix, entre d'altres coses, per a felicitar-nos tot allò que celebrem! De fet això ja són coses que he fet o faré avui, ja que el confinament i les restriccions pel coronavirus encara ho permeten.

Avui és l'aniversari de la meva mare i se'm farà estrany no poder-li fer dos petons, i més estrany se'ns farà no poder-lo celebrar en família aquest cap de setmana, com havíem previst. La celebració del seu aniversari, com tantes altres coses d'aquests dies, es cancel·la fins a nou avís!

Aquests dies tot té un altre regust, tot el que es manté dempeus, és clar; el cuinar, el menjar, les trucades, el consum, la tele i la ràdio fins i tot els diaris... Tot té regust de confinament, que no de resclosit, un sabor nou al que, vés quin remei, ens hi acabarem acostumant. També el seu aniversari té un regust diferent...

Avui l'aniversari de la meva mare està impregnat d'aquest regust, un regust que té notes de resignació quan entra en boca, i que després, afortunadament, fins i tot deixa percebre un bri d'alegria, l'espurna d'una nova dolçor que fa que tot plegat, al capdavall, sigui de bon empassar, i que fins i tot fan especials aquests dies, inclòs el seu aniversari.

Avui la meva mare no podrà quedar amb les amigues i ex companyes de l'Ajuntament de Girona, ni dinar a fora amb l'Esteve, ni tan sols rebre una visita inesperada... En canvi tindrà tot el temps del món, o com a mínim el del dia d'avui, per atendre i respondre totes les felicitacions que està rebent i rebrà per Facebook i per WhatsApp, una allau incontrolable de missatges que la distrauran del confinament i que, ben segur, la faran sentir més acompanyada!

Són dies de confinament i la vida segueix, amb aniversaris al calendari i celebracions cancel·lades preventivament; enlloc de resignar-nos-hi arrapem-nos a aquesta espurna i no renunciem a res que el confinament ens permet.

En condicions normals avui, possiblement, no hauria escrit aquest article, així que només em resta embolicar-lo i fer-li arribar, tot i que em temo que quan tu el llegeixis, ella ja farà estona que l'haurà desembolicat!

Per molts anys mare!

Cap comentari:

Publica un comentari