dimecres, 11 de març del 2020

La veritable igualtat


Sempre procuro parlar de la igualtat de gènere amb una dosi de prudència i cautela, sense fer grans i contundents proclames i aportant, quan hi penso, un punt d'autocrítica.

A casa la desigualtat també és present i jo, per la meva condició d'home, també en sóc responsable. I no és que no vulgui ser igualitari, que ho vull, és que no sempre en sé prou, ni en sóc prou. I no es tracta només de llistar les tasques de la llar i la dedicació horària que hi destinem la meva dona i jo, la desigualtat neix, sospito, en quelcom més profund.

La desigualtat es produeix ja d'origen i deu ser per l'herència cultural rebuda; i no trobo millor exemple per explicar-ho que aquest:

Quan jo marxo de casa (a una reunió, a un sopar, o a alguna altra activitat) rarament em preocupo, posem per cas, pel sopar d'aquell dia; en canvi la meva dona, quan marxa de casa (a una reunió, a un sopar, o a alguna altra activitat) rarament es despreocupa, posem per cas, pel sopar d'aquell dia.

L'altre dia, pensant en aquesta situació, em preguntava si la veritable igualtat arribarà (o hi tendirem) quan jo em preocupi pel sopar quan marxo, o quan la meva dona se'n despreocupi quan marxa ella...

I pensava que possiblement la qüestió serà que, just al mateix temps, quan ella se'n despreocupi quan marxa, me'n podré ocupar jo quan em quedo...

I és que l'arrel de la desigualtat és al cap, al de cada un i una de nosaltres, i el veritable repte és combatre aquesta desigualtat tan quotidiana, tan teva i meva, tan particular.

Sempre procuro parlar de la igualtat de gènere amb una dosi de prudència i cautela, sense fer grans i contundents proclames i aportant, quan hi penso, un punt d'autocrítica, doncs és evident que la desigualtat interpel·la a tothom, també a mi!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada