dimarts, 24 de març del 2020

Llars confinades


Ara que passem tantes hores a casa, li veiem totes les costures!

El confinament no només ens posa a prova a nosaltres personalment, i a nivell familiar, també posa a prova les nostres llars, fent més evidents les seves potencialitats i, alhora, les seves mancances.

Qui només té finestra troba a faltar balcó, espai de respir i de reivindicació / protesta, i qui té una mica de pati, per petit que sigui, descobreix que té un tresor!

Aquests darrers anys els pisos s'han anat empetitint, reduint part de l'espai el dedicat a la cuina i rebost, apropant-se més al concepte "office" per a les elaboracions senzilles i finals; total, si la majoria d'hores les passem fora de casa, no tenim temps per cuinar... I tot és de consum tant ràpid i immediat, que no cal conservar massa res!

També les habitacions s'han empetitit, que entre el llit i l'armari ja s'omplen,i a vegades només resta una mica d'espai per un escriptori minúscul! L'ús extensiu que fem aquests dies de casa nostra (24/7) esdevé la seva particular prova d'estrès.

Per exemple, aquests dies es parla molt del teletreball, i no sé si tant del co-working, una de les (quasi) inevitables conseqüències del confinament!

En moltes cases les taules del menjador, moltes vegades reservades per als àpats especials, de cap de setmana i generalment amb més comensals, s'han transformat en espais de co-working en el que hi conviuen els infants o adolescents amb les seves tasques escolars, i els adults (que poden) amb el seu teletreball, cas que no tinguin un despatx o espai propi per a fer-ho.

I si no hi ha taula de menjador, serveix la taula de la cuina esdevenint, aleshores sí, el centre neuràlgic de la casa o el pis, el lloc on es treballa, s'estudia, es cuina i es menja!

I és que ara a casa hi hem de fer de tot, també treballar o estudiar, i fer-hi tot l'oci i entreteniment que fèiem fora, inclosa la molta o poca activitat física. I no, en general les nostres llars no estan preparades per a viure-hi les vint-i-quatre hores del dia i fer-ho tot portes endins; de fet, no han estat dissenyades per això...

Si pandèmies i confinaments han de seguir essent una tònica d'ara en endavant, potser valdria adaptar les llars, segurament també l'urbanisme en general, a aquestes circumstàncies.

No sé si aquesta és una de les moltes lliçons que caldria aprendre d'aquests dies de reclusió...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada