dimecres, 4 de març de 2020

La primera victòria!


Sincerament, no les tenia totes. A principi de temporada em vaig fer a la idea que no guanyarien cap partit, que difícilment guanyarien cap partit, aquesta temporada...

L'equip és nou i la majoria de les jugadores, la meva filla petita entre elles, no havien jugat mai a handbol: una temporada per aprendre!, vaig pensar...

I la temporada va començar i les derrotes, algunes amb marcadors escandalosos, es van anar succeint cap de setmana rere cap de setmana, aquí i allà; és clar que en aquestes circumstàncies, de fet en totes, cal observar quelcom més que el resultat global i en cada derrota hi havia, hi ha, (a banda de les coses a millorar) sempre quelcom positiu a destacar: una millora en la defensa, un nou rècord de gols a favor, una jugada tàctica que es consolida, una tècnica de tir que es depura...

Les derrotes inevitablement afecten l'estat d'ànim, però aquest equip, l'infantil femení de la Unió Esportiva Sarrià (UES), va començar la temporada amb el dipòsit ple d'il·lusió i motivació, possiblement també pel fet que la majoria de les jugadores, la meva filla petita entre elles, no havien jugat mai a handbol!

És indiscutible que des de l'inici de la temporada les jugadores i l'equip han crescut a nivell tècnic i tàctic, com evident és que encara els queda molt més per aprendre i consolidar; i entre els aprenentatges també han après a perdre, a encaixar la derrota com a part de l'esport i la competició, i que la derrota no ho és tot...

Aquest passat cap de setmana l'equip va experimentar un nou aprenentatge: aprendre a guanyar! Finalment, i inesperadament per mi, ho reconec, l'infantil femení de la UES va aconseguir la primera victòria, una victòria forjada durant tot el partit i que al final va fer esclatar d'eufòria a les jugadores i, naturalment, també ens va fer esclatar d'eufòria a la grada!

Sincerament, no les tenia totes, i de fet avui no tinc molt clar que puguin guanyar algun altre partit; tan de bo que puguin assaborir de nou el dolç sabor de la victòria, però potser la veritable victòria és veure la il·lusió i les ganes que empenyen a la meva filla a anar als entrenaments, als seus partits i fins i tot a veure altres partits de la UES!

Potser la veritable victòria és la passió, insospitada per mi mesos enrere, de la meva filla petita pel handbol en general, i la UES en particular!

Cap comentari:

Publica un comentari