dijous, 12 de març de 2020

A més bicicletes, menys cotxes?


La qüestió és, d'entrada, senzilla: a més bicicletes, menys cotxes. O si voleu: a més carrils bici, menys carrils destinats al trànsit rodat motoritzat...

La qüestió és aparentment senzilla però es complica quan fem la segona part (menys carrers destinats a cotxes, per entendre'ns) sense minimitzar els cotxes que han de passar per aquests carrers.

La qüestió és d'entrada senzilla però es complica quan s'aplica de forma aïllada, sense pensar en el conjunt de la mobilitat i, sobretot, sense prendre mesures per fer circular menys cotxes pels carrers amb menys carrils per fer-ho.

A Girona darrerament s'han suprimit carrils per a cotxes d'alguns carrers, o trams de carrers, en benefici de carrils bici, iniciativa que aplaudeixo de forma col·lectiva (aquest és el camí) i també de forma personal, especialment com a usuari del servei de la Girocleta.

No tinc molt clar, però, que s'hagi reduït la densitat del trànsit rodat de vehicles de motor en aquests carrers, i a la ciutat en general, pel que aquesta mesura provoca, en alguns casos, un cert caos circulatori.

El darrer exemple: la remodelació del carrer de la Creu de Girona, que potser farà honor al seu nom i, sospito, acabarà essent una creu per a conductors, ciclistes, transportistes i vianants!

La controvertida remodelació d'un tram d'aquest carrer posarà a prova la convivència dels diferents col·lectius que en faran ús, en el que cal comptar-hi l'alumnat i les famílies d'una escola, amb tot el que això suposa a nivell de mobilitat; precisament part de l'actuació s'ha fet per a dissenyar un itinerari escolar segur, i el dubte (sempre benintencionat) és si la solució emprada resultarà efectiva i reeixida, en matèria de seguretat vial.

Entenc que quan s'eliminen carrils per a cotxes en favor de carrils per a bicicletes (i patinets!) hom espera que per aquest simple gest, per aquest simple fet, el nombre de cotxes que hi circulen disminueixi i augmenti, alhora, el de bicicletes, com si fossin vasos comunicants; sospito que no sempre és així.

I arribats en aquest punt és quan apareix, sempre puntualment, la reivindicació d'un millor transport públic, qui sap si arribant algun dia al model Luxemburg...

La qüestió és d'entrada senzilla, i complicada de sortida...

Cap comentari:

Publica un comentari