dimarts, 31 de març de 2020

Mataran els cinemes les plataformes digitals?


(Nota de context: article publicat al número 105 de la revista Parlem de Sarrià, i escrit setmanes abans del confinament) 

Quina és la darrera vegada que heu anat al cinema? No que heu vist una pel·lícula, sinó que l'heu vist al cinema... Una setmana, un mes, un any?

En general encara anem al cinema, així ho indiquen les xifres d'espectadors, i alhora en general cada vegada mirem més cinema fora del cinema.

Els lectors més veterans recordareu les sessions dobles del cinema, quan encara ens miràvem l'any dos mil de lluny i quan semblava que aleshores la vida seria diferent, molt diferent! I si bé és cert que moltes coses han canviat, potser no ho han fet tant com ens havíem imaginat.

Dècades després el cinema perviu i amb força, i fins i tot els cinemes, les sales on aquest encara es projecta; i dic encara perquè avui per avui és així, tot i que ara ja tenim clar, també la pròpia indústria, que no tot el cinema viu només a i de la gran pantalla, sinó que, com en tantes altres coses, el cinema també ha entrat de ple en la multipantalla!

Avui els cinemes ja no fan sessions dobles, ja fa anys que es van deixar de fer, i en general els cinemes d'avui són multisales que ofereixen una variada oferta cinematogràfica en sessions consecutives, en sales amb grades i un so de darrera generació.

Tot i la qualitat i la comoditat de les sales de cinema, el cinema s'ha instal·lat també a casa, millorant molt les prestacions de com ho feia anys enrere, amb les cintes de vídeo VHS o Beta, i amb internet com a gran aliat!

Internet i les noves tecnologies han transformat moltes coses, han obligat i estan obligant a transformar molts sectors, sinó tots: el musical, el turístic, el mèdic, l'educatiu i, sí, també l'audiovisual, que inclou el cinema.

Les plataformes digitals, i Netflix com a punta de llança, han diversificat de forma massiva la multipantalla, oferint un ampli catàleg audiovisual, pel·lícules, sèries i documentals disponibles en televisors intel·ligents (Smart TV), ordinadors, portàtils, tauletes i telèfons mòbils.

Amb menys del que pot costar per una família de quatre membres anar a veure una pel·lícula al cinema en sessió de cap de setmana (crispetes, llaminadures i refrescs inclosos), aquesta mateixa família pot pagar la quota mensual d'una plataforma digital accedint a un catàleg de pel·lícules, sèries i documentals molt superior a la seva capacitat de veure-ho tot!

I la transformació no només impacta en els suports, les pantalles, també en els hàbits. Amb les plataformes digitals decidim quan, on i amb quin suport veiem tal sèrie o tal pel·lícula, i ara en comptes de les clàssiques sessions dobles es fan autèntiques maratons de consum, especialment de sèries, que abans que s'acabi un episodi ja ens proposen veure el següent en sessió contínua.

Les plataformes digitals, però, no són simples instruments de distribució de continguts, que també, tot i que més que simples, són potents instruments de distribució de continguts i, com Spotify amb la música, acaben sabent més dels nostres gustos i costums de consum audiovisual que nosaltres mateixos.

Netflix i HBO han contribuït aquests darrers anys a consolidar les sèries de televisió com un producte audiovisual de primera classe, abandonant la condició de germà pobre del cinema. La producció de sèries de televisió de qualitat ha posicionat a les plataformes digitals en el mercat, esdevenint un servei atractiu, alhora que relativament econòmic, i entrant en milions i milions de llars a través de televisors, ordinadors, tauletes i mòbils.

Les plataformes digitals han esdevingut, doncs, generadores i productores de continguts, sèries i pel·lícules, i especialment amb les pel·lícules han obert un debat en el món cinematogràfic, un debat i certa controvèrsia, ja que per algunes el seu recorregut vital és i seran més les plataformes digitals que les sales de cinema.

La potència de les plataformes digitals és tan gran que fins i tot les productores de cinema clàssiques van creant les seves pròpies plataformes digitals, tot i que la pregunta és si hi haurà prou mercat per a totes.

Mataran els cinemes les plataformes digitals? De moment és evident que no mataran el cinema, ans al contrari, possiblement l'han revitalitzat! Pel que fa als cinemes, veurem...

El cinema ja no és l'hàbitat natural de les pel·lícules, i tot i que avui per avui encara no estan en risc d'extinció, potser algun dia hauran d'afrontar de nou el repte de renovar-se o morir.

Cap comentari:

Publica un comentari