dilluns, 1 de juny del 2009

L'empresa integradora


El passat dimarts 19 de maig la Cambra de Comerç de Barcelona i la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) van organitzar una jornada sobre Responsabilitat Social Corporativa (RSC) amb el títol l’Empresa integradora. Es va parlar sobretot de la inserció laboral de persones amb discapacitat. Aquest va ser el programa de la jornada i alguna de les aportacions (en cursiva) dels qui van intervenir:

Obertura i presentació. Dr. Josep Santacreu. President del Grup de Treball de Responsabilitat Social Empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona

La Cambra de Comerç ha de promoure la RSC portes endins, a la pròpia organització a través del compliment de la Llismi i per tant s’entén de la contractació de persones amb discapacitat, de la compra ètica i de la formació interna. A nivell extern la Cambra de Comerç de Barcelona té el programa RSE Pimes.
Notes sobre l'enfocament de Responsabilitat Social: del marc legal i la filantropia a l'RSE. Sr. Josep Maria Canyelles. Promotor de Responsabilitat Global, assessor tècnic de la Cambra de Comerç de Barcelona

La Llismi, que al seu dia va ser pionera, és actualment una de les lleis amb un major incompliment.
La RSE no és un llistat d’accions, és un estil de gestionar l’empresa a nivell intern i extern des d’una perspectiva integral.
La RSE té diverses dimensions:
Econòmica: de l’obtenció de diners a la creació de riquesa
Social:
Bon govern: de la discrecionalitat a la transparència
Ambiental
Laboral

La RSE és per complir la llei, per ètica o per imatge?. La RSE ha de ser, ha de fer-se, per responsabilitat.
Cal canviar l’adn corporatiu, l’adn de les empreses: les empreses formen, han de formar part de la societat,s’han d’interessar per la societat, pel seu entorn, no només del mercat. D’altra banda les empreses també han de saber adaptar-se als canvis, prendre consciència permanentment dels canvis socials, no només econòmics, de la societat.
La RSE no és anar més enllà del compliment de la llei, és aportar valor afegit, és una qüestió d’actitud, de posicionament.

La responsabilitat social no és només tasca d’empreses, de grans empreses, sinó també de pimes, de professionals, del sector públic i administracions, de les organitzacions no lucratives i de la ciutadania, la suma dels quals, actuant de manera conjunta i coordinada, generen territoris socialment responsables.

Presentació de casos d'èxit

Sra. Cristina González. Directora Fundació Integràlia

(projecció d'un vídeo corporatiu que explica el projecte del Contact Center)

DKV ha fet el pas de la filantropia a l’estratègia pel que fa a la seva responsabilitat social.
Integralia és un Centre d’Atenció al Client (Contact Center) de la Fundació Integralia (la fundació de DKV) a través del qual es promou la integració laboral de persones amb discapacitat física al propi centre especial de treball i/o enclavaments laborals i es promou la inserció de les persones a l’empresa ordinària. En aquest sentit Integralia fa la selecció de personal, la seva formació, presta el servei al client, recerca noves oportunitats laborals per a les persones treballadores en empreses (intermediació laboral) i en fa el seguiment post contractació.

També es promou el teletreball de persones amb discapacitat física amb el Proyecto Discatel, una alternativa viable econòmicament i rentable socialment.

Algunes dades d’interès:
160 persones treballadores amb discapacitat l’any 2009
100% plantilla persones amb discapacitats
80% plantilla persones amb discapacitat severa
100% ocupació estable
8% absentisme, davant un 10% absentisme del sector
18% rotació, de la que un 10% és derivada de l’acció d’inserció a l’empresa ordinària, davant un 23% de rotació del sector.

Sr. Francisco Martín Frías. President MRW

(projecció d'un vídeo corporatiu que explica els diferents programes de socials de l’empresa; també es reparteix el seu llibre, amè i molt recomenable, El primer café de la mañana)

Frase del vídeo que projecta: viure en un món que ens agradi també depèn de nosaltres.
La crisi que estem passant és una crisi de valors.
La responsabilitat social és, ha de ser, patrimoni de tothom.
La RSC no vol curts terminis, sinó mitjos i llargs terminis.
La RSC no es pot imposar per llei, tampoc seria garantia de compliment.
Fa 10 anys seria impossible fer una jornada com aquesta, però es troben a faltar empreses...
L’empresa no ha de vetllar només pel compte de resultats, també pel medi ambient i per la responsabilitat social.
Les empreses no hauriem de tenir bonificacions per a la contractació de persones amb discapacitat, aquests recursos haurien de destinar-se a les entitats que els hi presten serveis de suport.

Sra. Eva Hernampérez. Adjunta a direcció d'Anudal Industrial, SL

Anudal és una empresa membre de “El pacto mundial”.
La crisi ens afecta molt, però els nostres valors es mantenen: respecte, compromís, col•laboració i acció social.
La nostra RSE interna es basa en la contractació de persones amb discapacitat i risc d’exclusió social (27% de la plantilla), en la flexibilitat laboral i en accions i activitats de cohesió de grup.
A nivell extern havíem tingut un enclavament laboral amb Coinre i col•laborem amb el centre de formació Maregassa.


Visions legals i pràctiques.

Adequar-se al marc legal. Sra. Mª José Abella. Doctora en Dret, advocat, professora titular de Dret del Treball de la UB, titular del Buffette Abella

Exposa el marc legal i les bonificacions sobre la contractació de persones amb discapacitat.

Estatut dels Treballadors, dins l'article 4, referent als drets laborals:

4.2 En la relació de treball, els treballadors tenen dret:
a) A l’ocupació efectiva.
b) A la promoció i la formació professional en el treball.
c) A no ser discriminats directament o indirecta per a l’ocupació, o una vegada ocupats, per raons de sexe, estat civil, edat dins els límits que marca aquesta Llei,
origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació a un sindicat o no, com també per motius de llengua dins l’Estat espanyol.
Tampoc no poden ser discriminats per raons de disminucions físiques, psíquiques i
sensorials, sempre que es trobin en condicions d’aptitud per desenvolupar el treball o l’ocupació de què es tracti.
d) A la integritat física i a una política adequada de seguretat i higiene.
e) Al respecte de la seva intimitat i a la consideració a la seva dignitat, inclosa la protecció davant ofenses verbals i físiques de naturalesa sexual i davant l’assetjament per raons d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual.
f) A la percepció puntual de la remuneració pactada o legalment establerta.
g) A l’exercici individual de les accions que es derivin del contracte de treball.
h) A tot allò que es derivi específicament del contracte de treball.

Article 17
No-discriminació en les relacions laborals

17.1 Es consideren nuls i sense efecte els preceptes reglamentaris, les clàusules
dels convenis col·lectius, els pactes individuals i les decisions unilaterals de l’empresari que continguin discriminacions directes o indirectes desfavorables per motius d’edat o discapacitat, o que continguin discriminacions favorables o adverses en l’ocupació, com també en matèria de retribucions, jornada i altres condicions de treball, per motius de sexe, origen, inclòs el racial o ètnic, estat civil, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, adhesió o no a sindicats i als seus acords, vincles de parentiu amb altres treballadors a l’empresa i llengua dins l’Estat espanyol.
Seran igualment nul·les les decisions de l’empresari que suposin un tracte
desfavorable dels treballadors com a reacció davant d’una reclamació efectuada a
l’empresa o davant d’una acció judicial destinada a exigir el compliment del principi
d’igualtat de tracte i de no-discriminació.

17.2 Es poden establir per llei les exclusions, les reserves i les preferències per ser contractat lliurement.

17.3 Malgrat el que estableix l’apartat anterior, el Govern pot regular mesures de
reserva, durada o preferència en l’ocupació que tinguin com a finalitat facilitar la
col·locació de treballadors demandants d’ocupació.
Igualment, el Govern pot atorgar subvencions, desgravacions i altres mesures per
fomentar l’ocupació de grups específics de treballadors que trobin dificultats especials per accedir a l’ocupació. La regulació d’aquestes mesures s’ha de fer amb la consulta prèvia a les organitzacions sindicals i les associacions empresarials més
representatives.
Les mesures a què es refereixen els paràgrafs anteriors s’han d’orientar prioritàriament a fomentar l’ocupació estable dels treballadors desocupats i la conversió de contractes temporals en contractes per temps indefinit.

A l'empara d'aquests dos articles es desenvolupa la Llismi.
Sobre la seva intervenció us poden ser útils:
Guia per a una correcta utilització de les mesures alternatives per a la contractació de persones amb discapacitat (pdf)

Guia d'ajuts a la contractació de persones amb discapacitat (pdf)

Oportunitats de col•laboració. Cas pràctic de tres organitzacions no lucratives que col•laboren amb empreses.

Sra. Rosa Masriera. Cap de Nous projectes de la Fundació Esclerosi Múltiple
Sra. Núria Fusté. Cap de comunicació de la Fundació Esclerosi Múltiple

Si volem canviar el món, primer hem de canviar la nostra manera de veure’l (Marcel Proust)
Presentació de la FEM a nivell general, dels seus serveis i de les seves campanyes.
La FEM té el seu CET, el FEMCET, que ofereix: telemàrqueting, manipulats i secretaria.
Visiona i compromisos vers la RSC:
Visió reactiva – compliment de la llei
Visió adaptativa – valoració dels beneficis i bonificacions
Visió proactiva – convicció i enfocament estratègic
Entre empreses i entitats calen acords win-win (tu guanyes – jo guanyo) en projectes amb objectius clars i concdrests i accions de difusió de resultats.

Sr. Ricard Matas. Director Gerent de Fundació Tallers




La RSC no és com et gastes els diners sinó com els guanyes.

Sr. Jaume Farré. Responsable programa Incorpora, Fundació La Caixa

A l'enllaç hi trobareu el vídeo que projecta al principi de la seva intervenció, de las que no prenc cap nota, possiblem,ent perquè és un programa que conec sobradament, doncs en sóc el coordinador d'Incorpora Girona.


Malgrat això en Jaume Farré sempre defineix el programa Incorpora com el nexe entre el món empresarial i el social a través d'un programa d'inserció laboral que ofereix eines a les empreses per a la insercvió laboral de persones amb discapacitat i risc d'exclusió social alhora que permet desenvolupar la seva RSC.


Són necessàries aquestes jornades, però no sé si són efectives. Són necessàries i cal que se'n facin tot sovint, encara que també estaria bé pluralitzar més els exemples, doncs els d'empreses com DKV i MRW són habituals en aquests tipus d'events. Són necessàries, aquestes jornades, perquè encara tenim molta feina per fer, entitats i emrpeses, per la inserció en empreses ordinàries de persones treballadores amb discapacitat. Però són poques les empreses, els empresaris, que assisteixen en aquestes jornades...
No ha de ser només aquesta la via per la qual han de fer el pas; com millor s'avança és caminant i res millor que començar, una empresa, qualsevol empresa, per mirar què té al seu voltant, quins col·lectius, quines entitats, quina gent, i a partir d'aquí moure's, contactar-hi i conèixer-los, valorar les possibilitats de cooperació i després començar a establir compromisos, atrevir-se... No es tracta de voler-ho fer tot de cop, la qüestió és començar i anar definint... Àixò, naturalment, si abans no som les entitats socials qui hem trucat a la seva porta...
Al cap i a la fi el món social i el món empresarial formem part del mateix món, del mateix territori, i les aliances entre nosaltres ens enforteixen positivament i ens beneficien a nosaltres i, sobretot, a la societat on convivim...
-----------------------------

pd1: ressò de la jornada a Responsabilitat Global (Èxit de la jornada d'integració de persones amb capacitats diferents) i al web de la FEM (La Cambra de Comerç de Barcelona i la FEM han organitzat una jornada sobre Responsabilitat Social Corporativa).

pd2: a Responsabilitat Global trobareu articles sobre la Responsabilitat Social de

. les Pimes (RSP)
. l'Administració pública (RSA)
. les Organitzacions socials (RSO)
. les Universitats (RSU)
. les Microempreses (RSM)
. els Territoris socialment responsables (TSR)

I també hi tribareu exemples de bones i males pràctiques i articles i reflexions sobre la crisi i la RSE.

pd3: perquè començo a comprovar que les jornades destinades a empreses són de matí o tarda i les destinades a entitats solen ser de matí i tarda!. És que el temps dels qui treballem en entitats és menys valuós dels qui treballen en empreses?.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada