L'últim ball de l'Isidre

Feia molts dies, moltes setmanes, que l'Isidre ja no era a Sarrià de Ter, sinó reclòs dins ell mateix a l'hospital. Aquesta setmana vaig trobar-me amb el seu fill, en Josep Ma i em va avançar que era qüestió d'hores, dies, el trist desenllaç... És dur, és dolorós, l'acompanyament cap al darrer alè de vida d'una persona a qui has vist amb tanta energia, am tanta vitalitat.

Són molts els records, les imatges,que qui el van estimar i conèixer en tindran; dels meus en destacaré dos: la seva dedicació al ball dels diumenges a la tarda a Sarrià de Ter, procurant que mai faltés de res, i sobretot la salutació que ens fèiem, els vespres d'estiu, quan després de tancar la meva moto al garatge, passava per davant de casa , seva, camí de la meva, i me'l trobava assegut en una cadira de platja dins el garatge amb la porta entreoberta, acompanyat sempre de la seva dona, la Dolors, qui també ha passat i està passant, pobreta, el seu particular calvari, i d'amics com en Miquel, que bla feien petar tot prenent la fresca...

Fa cinc anys, al XXIIè Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter, celebrat el diumenge 6 de juny de 2004, Isidre Palomeras va ser homenatjat com es mereixia per tants anys de dedicació al poble i, des de feia molts anys, a la gent gran. Aquest és el petit text que vaig llegir, preparat conjuntament amb els seus companys de l'Esplai de la Gent Gran de Sarrià de Ter: és una persona que viu a Sarrià de Ter de fa molts anys, que al llarg dels anys ha participat en moltes i diverses activitats al nostre poble, el ciclisme, per exemple; des de fa uns anys és un dels membres més actius de l’Esplai, organitzant i dinamitzant l’entitat; és d’aquelles persones que quan vénen mal dades no s’amaga ni s’arronsa, sinó que és de les que amb empenta i treball, “estira del carro”. Homenatgem aquest any el senyor Isidre Palomeras.

Aquest estiu, quan després d'endreçar la meva moto faci el camí cap a casa, passant per davant casa seva, percebré amb tristesa el silenci del seu garatge... i mut ja no podré dir... "bona nit!".

Descansi en pau.

-------------------------------

pd: al número 65 de la revista Parlem de Sarrià hi trobareu un interessantíssim article d'Assumpció Vila sobre el Club Ciclista Ter, del qual en va formar part l'Isidre Palomeras.