dissabte, 20 de juny del 2009

Els 20 anys de l'EMG i el concert a l'Auditori de Girona



Aquest dimecres, dia 17 de juny, la meva segona intervenció al punt de precs, preguntes i interpel·lacions del ple ordinari del Consell Comarcal del Gironès va servir per felicitar, en nom del grup socialista, l'Escola de Música del Gironès (EMG) pel concert de fi de curs d'enguany, que va servir per celebrar, a més, els 20 anys de l'EMG. Em va saber greu que el conseller comarcal responsable de l'EMG, l'Albert Riera (CiU) no fos present al ple, però estic convençut que tant a ell com a la Junta de Govern de l'EMG, de la qual en vaig formar part durant l'anterior mandat, li faran arribar la felicitació expressada pel grup comarcal del PSC-PM. Més enllà del concert, va ser especialment emotiu l'audiovisual que es va projectar per celebrar i recordar els 20 anys de l'EMG.

L'EMG és una escola de música certament singular; les seves aules estan escampades pels municipis de la comarca del Gironès (16 aules en 15 municipis), essent un dels pocs exemples d'escola de música descentralitzada de Catalunya, apropant l'ensenyament musical als municipis i per tant als alumnes de l'escola, que són més de 770, xifra gens menyspreable.

La incorporació de Sarrià de Ter a l'EMG durant l'anterior mandat (2003/2007) va ser una de les decisions més encertades que penso que vam prendre l'aleshores ajuntament de Sarrià de Ter, governat pel PSC.



Vaig assistir, el passat dissabte 13 de juny, al concert de fi de curs de l'EMG a l'Auditori de Girona, per la doble condició de conseller comarcal i pare d'una alumna de l'escola (la Clàudia, la meva filla gran, de 9 anys). El concert, més que llarg, es va allargar més del previst, però malgrat això, va estar molt bé. Potser caldria trobar la manera d'agilitzar els moments entre les diferents interpretacions, i procurar escurçar una mica la durada del concert (va durar prop de tres hores).

Aquest dissabte al matí he llegit al diari El Punt, a la contraportada, la crònica d'Enric Ramionet sobre el concert: La fila dels senyors. No he pogut evitar sentir-m'hi al·ludit, sobretot llegint aquest fragment:

Absolutament totes les butaques estaven ocupades si exceptuem set files, segurament les millors. Set files perfectament situades al centre de la platea i a l'alçada justa, ni massa lluny, ni massa a prop. S'havien reservat per als regidors dels 15 municipis participants i per als membres del Consell Comarcal i no sabem si per exigència dels polítics o per servilisme dels organitzadors. La major part d'aquelles cadires van quedar lliures, i les que es varen ocupar ho varen ser per regidors, o consellers i família, a menys que aquests càrrecs es puguin exercir des dels 7 anys fins molts més enllà de la jubilació. Les generalitzacions són sempre injustes i també ho són quan s'esmenta la classe política com una espècie homogènia de la qual es poden dir alhora tota mena de penjaments. Ni tots són iguals, ni tenen l'exclusiva de la perversitat, però no faig cap descobriment si afirmo que, ara mateix i en general, el prestigi del gremi no està en el seu moment més dolç. Ja saben: els incompliments, el sectarisme, l'avidesa pel poder. Sorprèn, doncs, que amb aquest clima, amb aquesta tensió ambiental, sota la mirada suspicaç de centenars d'electors (actius o no), no només es rabegessin en el privilegi de la reserva, sinó que ho fessin de la forma més altiva que es coneix, que és menyspreant-la. No se n'adonen que després d'haver estat cobejades per la resta del públic amb tanta ànsia, aquelles butaques buides indignaven? No veuen que aquella forma principesca d'arribar tard sense sotmetre's a la vulgaritat de les cues i de fer-se acompanyar per la família com si no es tractés de càrrecs polítics sinó de castes, és summament impopular? O és que potser se'ls en fot?

Al concert hi vaig anar amb el meu germà i la meva cunyada (la seva filla, neboda meva, també és alumna de l'EMG), la meva mare i la meva filla mitjana, la Irina, precisament de 7 anys (és a ella a qui es referia ramionet a l'article?). Quan vam entrar a l'auditori vam veure les files reservades i hi vam passar de llarg; vam agafar lloc un xic més amunt, a la darrera fila just al costat de la taula de so, a mig auditori. Abans de començar el concert un dels responsables de l'EMG em va venir a buscar per informar-me que tenia 5 llocs reservats a les fileres reservades per les "autoritats". Vam anar-hi, no només per tenir una (lleugerament) millor visió, també per deixar lliures unes cadires que d'altra manera no s'utilitzarien. Tal i com comenta Ramionet al seu article la zona reservada destacava precisament per la seva poca densitat. Penso, però, que no és culpa de l'EMG, doncs en aquest sentit l'EMG el què va demanar al seu moment als consellers comarcals, i suposo que també als alcaldes i regidors del Gironès, és que confirméssim la nostra assistència i el nombre d'invitacions que necessitàvem. L'EMG es va limitar, entenc, a habilitar la zona reservada en funció de les autoritats que van confirmar la seva assistència, així ho vaig deduir del croquis del protocol que tenia un dels responsables de l'EMG, on havia marcat cinc cadires d'aquesta zona reservada amb el nom de "Casero", les 5 que jo havia previst. De fet molts alcaldes, regidors i consellers comarcals no van assistir al concert; podria ser que algun d'ells ho hagués confirmat al seu dia i després arribat el dia del concert no hi anés...

Personalment, com a conseller comarcal del Gironès, em sap greu si va haver-hi gent, familiars i amics d'alumnes de l'EMG, que no van poder entrar al concert per manca de localitats. Puc estar d'acord i compartir el sentit de les preguntes que es fa Ramionet, però no amb la que es fa quan parla de les castes familiars: No veuen que aquella forma principesca d'arribar tard sense sotmetre's a la vulgaritat de les cues i de fer-se acompanyar per la família com si no es tractés de càrrecs polítics sinó de castes, és summament impopular? Jo, acompanyat de la meva família, vaig entrar a l'auditori fent cua i esperant-me com tothom, i precisament vaig agrair que a l'hora d'anar a la zona reservada hi pogués anar amb la meva família, doncs d'altra manera no m'hauria mogut de les cadires no reservades on vam seure d'entrada. No crec que es tracti de castes, sí d'entendre que si al concert hi vaig, per exemple, amb la meva filla de 7 anys (la meva mare, germà i cunyada no els compto, doncs són prou grandets i no sóc jo qui me n'he de fer càrrec...), no crec que pel fet de ser polític vulgui dir que l'he de deixar de banda i me n'he de desprendre, sobretot en un esdeveniment d'aquesta naturalesa...
En fi, ignoro quants i quins consellers comarcals, regidors i alcaldes havien confirmat la seva assistència i finalment no s'hi van presentar... potser són ells els qui s'haurien de sentir al·ludits o hauria d'al·ludir en el seu article l'Enric Ramionet, no als que hi vam assistir per fer costat a l'EMG i, en el meu particularíssim cas, també als alumnes de l'aula de Sarrià de Ter i, per descomptat, a la meva filla gran...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada